dimecres, 7 de febrer de 2018

Un poema de Nicanor Parra


El passat mes de gener ens deixava un dels grans poetes vius (103 anys!) de Xile i per extensió de la poesia llatinoamericana. Estic parlant de Nicanor Parra. (1914 - 2018)

En aquest blog transcrivim un dels seus poemes per recordar-lo...
Extret d'aquí

Cambios de nombre
A los amantes de las bellas letras
Hago llegar mis mejores deseos
Voy a cambiar de nombre a algunas cosas.
Mi posición es ésta:
El poeta no cumple su palabra
Si no cambia los nombres de las cosas.
¿Con qué razón el sol
Ha de seguir llamándose sol?
¡Pido que se llame Micifuz
El de las botas de cuarenta leguas!
¿Mis zapatos parecen ataúdes?
Sepan que desde hoy en adelante
Los zapatos se llaman ataúdes.
Comuníquese, anótese y publíquese
Que los zapatos han cambiado de nombre:
Desde ahora se llaman ataúdes.
Bueno, la noche es larga
Todo poeta que se estime a sí mismo
Debe tener su propio diccionario
Y antes que se me olvide
Al propio dios hay que cambiarle nombre
Que cada cual lo llame como quiera:
Ese es un problema personal.
Nicanor Parra 

dimecres, 10 de gener de 2018

New Moon - Lluna nova de Ted Kooser


El 2017 ens ha deixat alguns bons llibres de poesia publicats i traduïts al català. És un fet minoritari però encara hi ha algunes bones publicacions que ens han ajudat a descobrir poetes que almenys un servidor no coneixia. 
Vull començar aquest 2018 publicant en aquest espai un poema que em va robar el cor d'un poeta contemporani força conegut a EE.UU. però que un servidor no coneixia gens i ha sigut una de les moltes bones descobertes que he realitzat el 2017. 
 
New Moon

How much it must bear on its back,
a great ball of blue shadow,
yet somehow it shines, keeps up
an appearance. For hours tonight,
I walked beneath it, learning.
I want to be better at carrying sorrow.
If my face is a mask, formed over
the shadows that fill me,
may I smile on the world like the moon.

---
Lluna Nova

Quantes coses deu dur a l'esquena,
una gran bolla d'ombra blava,
i tot i així d'alguna forma brilla, manté
l'aparença. Aquesta nit durant hores
he caminat sota seu, aprenent-ne.
Vull ser millor carregant la tristesa.
Si la meva cara és una màscara, formada
damunt les ombres que m'omplen,
que somrigui al món com la lluna.

Ted Kooser
Naixement: 25 d’abril de 1939 (edat: 78), Ames, Iowa, Estats Units
Premis: Poeta estatunidenc premiat per la Library of Congress

Traducció de Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana
extret del llibre "L'ocell  matiner i altres poemes" editat per El Gall Editor, col·lecció trucs i baldufes nº44, Pollença - Mallorca, 2017 

Us recomano també la lectura d'aquest article de Núvol:

Ted Kooser, un poeta gens complaent

dilluns, 16 d’octubre de 2017

Rodin - Baudelaire

La Fundació Mapfre exposa sota el títol "L'infern segons Rodin" fins el 21 de gener de 2018 una exposició d'escultures i materials d'Auguste Rodin (1840 -1917) que exploren el camí de la creació artística en l'obra que va marca la seva vida que fou el projecte de "La porta de l'infern".

Tal i com ens indica el programa de mà de l'exposició:
"Rodin va partir de l'Infern de la Divina Comèdia com a punt d'inspiració, però d'una forma molt personal, sense pretendre il·lustrar literalment aquet text. A mesura que avançava el projecte, cada cop estava més influenciat per l'ambigüitat i la sensualitat dels poemes de Les flors del mal (1857) de Charles Baudelaire, la primera edició de les quals va il·lustrar entre 1887 i el 1888. Fascinat per la representació del cos i les seves possibilitats expressives (dolorós, violent, eròtic, etc), Rodin no va parar de dissenyar, modelar i corregir les seves creacions a fi d'expressar tots els impulsos de l'ànima."

"Les fleurs du mal" és una de les grans de la poesia francesa i que ha influenciat molts altres poetes de la poesia europea i universal. Potser desconeixíem la influència de Baudelaire en Rodin i visitar aquesta exposició i poder veure un preciós exemplar de "Les fleurs du mal" amb les il·lustracions de Rodin és un gran redescobriment que anima a rellegir aquesta gran obra. En català cal recordar la traducció del gran Xavier Benguerel.



L’ENEMIC

La meva joventut ha estat un fosc oratge,
el sol, només a ratxes, l’omplí de resplendor;
el llamp, el tro i la pluja han fet un tal damnatge,
que ben pocs fruits conserva el meu jardí en saó.

He aconseguit l’autumne d’idees madurades,
i vet aquí que amb pales i rascles, pas a pas,
caldrà esplanat de nou les terres inundades
on l’aigua obre cavorques tan grans com uns fossars.

¿Qui sap si el reflorir que el meu llarg somni espera
no trobarà al meu sòl net com una ribera
el místic aliment que el rescati amb escreix?

-Oh dolor!, oh dolor! Devora el Temps la vida,
i l’Enemic que al cor ens obre una ferida
de la sang que perdem es fortifica i creix!

    (Versió de Xavier Benguerel)
extret d'aquí

dilluns, 31 de juliol de 2017

Maleta (1 poema d'Adam Zagajewski)







Maleta

Cracovia nublada por la mañana, las colinas humeaban.
En Múnich llovía, los Alpes, invisibles
y pesados, descansaban en los valles como piedras.
Hasta Atenas no vimos el sol que
provocó que el aire, todo el aire,
toda una inmensa flota de aire
se transformara en oro tembloroso.
Como dicen los escritores religiosos: de repente
me convertí en otra persona.
Soy tan sólo un turista en el mundo visible,
una de entre esas miles de sombras que
deambulan por las salas inmensas de los aeropuertos-
y detrás de mí como un perro fiel con sus pequeñas ruedas
tengo a mi maleta verde.
Soy tan sólo un turista distraído,
pero amo la luz.

 Adam Zagajewski,
Premio Princesa de Asturias de las Letras 2017
poema traduït per Xavier Farré i extret d'aquí
 






 




divendres, 28 d’abril de 2017

Any Josep Palau i Fabre 2017



                                                       Josep Palau i Fabre
                                                       
Des del 21 d'abril de 2017 fins el 21 d'abril de 2018 es commemora l'Any Palau i Fabre en motiu del centenari de l'autor. 
Durant tot l'any hi ha programades diverses iniciatives i activitats que serviran per recordar la figura de Josep Palau i Fabre. 

Josep Palau i Fabre fou poeta, assagista, narrador, contista, dramaturg i crític d'art. Va jugar un paper important en la represa de la literatura catalana de postguerra com a creador i editor de la revista Poesia. Palau i Fabre fomenta activitats de resistència cultural i participa decisivament en la reorganització dels Estudis Universitaris Catalans. L'escriptor va recollir l'obra poètica a Poemes de l'Alquimista, i les proses sobre art i literatura, a Quaderns de l'Alquimista, i és conegut internacionalment per la tasca de recerca i estudi de l'obra de Pablo Picasso a qui ha dedicat més d'una vintena d'obres.

tota la informació d'aquesta commemoració aquí: Any Josep Palau i Fabre 2017 
notícia ARa

BEATUS ILLE...

Sortós qui sense seny ha travessat el mar
i ha conegut el món de l'una banda a l'altra:
qui obeint el seu vent se n'anava a l'atzar,
que és el millor país per als cors sense mare.

Sortós qui com un foll...

(De L'Alienat. Ròssec)

 

"Per a tu, amor meu" de Jacques Prévert

 

«Per a tu, amor meu» (1949), de Jacques Prévert . Versió d'Emili Gil.
PER A TU, AMOR MEU
Vaig anar al mercat d'ocells
I vaig comprar ocells
Per a tu
Amor meu

Vaig anar al mercat de les flors
I vaig comprar flors
Per a tu
Amor meu

Vaig anar al mercat de ferralla
I vaig comprar cadenes
Pesades cadenes
Per a tu
Amor meu

I després vaig anar al mercat d’esclaus
I et vaig buscar
Però no et vaig trobar
Amor meu.
....................
Ara, la versió original:
POUR TOI, MON AMOUR
Je suis allé au marché aux oiseaux
Et j'ai acheté des oiseaux
Pour toi
Mon amour

Je suis allé au marché aux fleurs
Et j'ai acheté des fleurs
Pour toi
Mon amour

Je suis allé au marché à la ferraille
Et j'ai acheté des chaînes
De lourdes chaînes
Pour toi
Mon amour

Et je suis allé au marché aux esclaves
Et je t'ai cherchée
Mais je ne t'ai pas trouvée
Mon amour

Inclòs al poemari Paroles (1949)

dimarts, 25 d’abril de 2017

Setmana de la poesia 2017 - Barcelona



Molt aviat Barcelona acollirà els propers dies del 10 al 16 de maig de 2017  una nova edició del seu Festival de poesia.
Com les edicions anteriors, seran set dies que la ciutat acollirà diferents i variats actes i recitals poètics.
Vet aquí la programació: Barcelona Poesia 2017

diumenge, 1 de gener de 2017

Recordarem aquest 2017 a Jack Kerouac



                                                      [fotografia de Tom Palumbo]
         Jack Kerouac novel·lista i poeta estatunidenc, membre de l'anomenada generació beat        

Aquest 2017 es compliran 60 anys de la publicació "on the road", una de les obres cabdals pel que es va anomenar "generació beat" i l'escriptor Jack Kerouac en fou un dels seus exponents amb l'obra traduïda al castellà com "en el camino".

 L'espai blog "les paraules adecuades" en recorda aquesta frase.

Un dia trobaré les paraules adequades, i aquestes seran simples.
                                 Jack Kerouac

divendres, 21 d’octubre de 2016

Uns versos i una exposició de Jorge Oteiza


"L'art no transforma res, no canvia
el món, no canvia la realitat.
El que l'artista transforma de debò,
mentre evoluciona, transforma
i completa els seus llenguatges,
és a si mateix. I és aquest home,
transformat per l'art, qui pot des
de la vida transformar la realitat."
                  Jorge Oteiza
(Orio, Guipúscoa, 1908 - Sant Sebastià, 2003)

Oteiza fou un destacat escultor de la segona meitat del S.XX però amb una clara preocupació també altres llenguatges i disciplines i per la temàtica que aquest blog ocupa, l'hem volgut destacar com a poeta.

Una exposició:
La Sala d'exposicions de la Pedrera de la Fundació Catalunya - La Pedrera ofereix una retrospectiva sobre l'obra escultòrica que és francament molt interessant per veure la trajectòria artística i vital d'una personalitat complexa i polièdrica que va experimentar amb diferents materials i disciplines fins evolucionar a un tipus d'escultures que cercaven reflexionar sobre el propi espai i el buit que aquests ocupen. 

Oteiza - La desocupació de l'espai
On? Sala d'exposicions La Pedrera - Fundació Catalunya - La Pedrera
Fins quan? fins el 22.01.17
+info a: Oteiza - La desocupació de l'espai

Un poema:
(extret del següent blog: en busca de otras Ítaca)

SÉ QUE VOLARÉ
no me alcanzaréis los muertos
en el propenso río
siempre dispuesto a acostarme
y si acostado siempre dispuesto
a no levantarme
y no me levantaré más
movediza
discontinua perdiz
muero subo al cielo
gota a gota
en el camino
me encuentro a mí mismo
gota a gota que regreso

resbala la tarde en el mojado día
vuelto de espalda en la lluviosa noche
sin un poco de rincón de sitio-suelo
movedizo lento caracol
la vecina noche
sé que volaré
corro en la noche
salto por encima para no hacerle daño
con mi camisón de loco
duermo en camisón para volar de noche
JORGE OTEIZA
Poema incluido en el volumen Poesía (Fundación Museo Jorge Oteiza; Alzuza, 2007).

Versos d'Emily Dickinson


Fa 130 anys que va nèixer una de les poetes més singulars de la literatura nordamericana i que juntament amb Walt Whitman formen part dels autors més destacats d'aquesta literatura.

 Qui fou Emily Dickinson? (segons viquipèdia)
 (Amherst, Massachusetts, 10 de desembre de 1830 - 15 de maig de 1886)
Emily Elizabeth Dickinson va ser una poetessa estatunidenca. Malgrat ser gairebé desconeguda en vida, Dickinson ha acabat sent considerada, juntament amb Walt Whitman, un dels més importants poetes estatunidencs del segle XIX.

Fent un recorregut per la xarxa és fàcil trobar molts versos extrets de poemes alguns traduïts (i no sempre detectant qui n'és el traductor) però adjuntem en aquest apunt un mostra de tres fragments.