diumenge, 11 de març del 2012

On una vegada passejà Poe...(H.P.Lovecraft)

ON UNA VEGADA PASSEJÀ POE


Divaguen eternament les ombres en aquesta terra,

Somniant amb segles que ja se n'han anat;

Grans oms s'alcen solemnes entre lloses i túmuls,

Formant un alt arc sobre un món ocult d'un altre temps.

Al voltant de l'escena una llum del record actua,

I les fulles mortes murmuregen sobre els dies passats,

Anhelant imatges i sons que ja no existeixen.


Solitari i trist, un espectre s'esmuny al llarg

Dels passadissos on en vida deixà llurs petjades;

Cap mirada comuna no el discerneix, malgrat que la seva

cançó

Ressona fluix a través del tempsamb un encís misteriós.

Només els pocs que coneixen el secret de la bruixeria,

guaiten entre aquestes tombes l'ombra de Poe.

Howard Phillips Lovecraft

traducció: Emili Gil


H.P.Lovecraft (Providence 1890 - 1937)

Escriptor norteamericà de novel·les i relats de terror i ciència ficció, poesia, assaig i literatura epistolar.

Amsterdam (de Pedro Salinas)



Amsterdam


Esta noche te cruzan

verdes, rojas, azules, rapidísimas

luces extrañas por los ojos.

¿Será tu alma?

¿Son luces de tu alma, si te miro?

Letras son, nombres claros

al revés, en tus ojos.

Son nombres: Universum,

se iluminan, se apagan, con latidos

de luz de corazón. Universum.

Miro; ya sé; ya leo:

Universum cinema, ocho cilindros,

saldo de blanco junto a las estrellas.

Te quiero así inocente, toda ajena,

palpitante

en lo que está fuera de ti, tus ojos

proclamando las vívidas

verdades de colores de la noche.

Las compraremos todas

cuando se abran las tiendas, ahora mismo

-Universum cinema-, cuando bese

las luces de tu alma, sí, las luces,

anuncios luminosos de la vida

en la noche, en tus ojos.

Pedro Salinas
(Madrid 1891 - Boston 1951)
+info de Pedro Salinas:http://www.poesia-castellana.com/poetas/pedro-salinas

Uns versos de P.B.Shelley

(Fragments, XVI)

No desperteu la serp - deixeu-la
Ignorar el camí a seguir,
Deixeu-la que s'esmunyi mentre dorm
Sumida en la fonda herba dels prats!
Que cap abella no senti com s'arrossega,
Que cap mosca no la desperti
Sacsejant les campenetes blaves de llur bressol,
Ni les pampallugues dels estels, mentre s'escola
A través de l'herba amb decórrer silenciós.

Percy Bysshe Shelley (1819)
traducció d'Emili Gil

Percy Bysshe Shelley (Field Place, Horsham, Anglaterra, 1792 - Viareggio, Toscana 1822)

Li Bai (uns versos traduïts i adaptats de)




A través de blogs com Nàufragiobrer, Lletres i Paisatges del Baix Llobregat i més recentment amb Full de naufragis he recordat, citat i homenatjat diversos autors que han tingut vinculació amb la nostra cultura. Alguns d'aquests autors han destacat per altres facetes com la de traductor. Un exemple de traductor podría ser...

Francesc Parcerisas (Begues, 1944) se'l coneix per la seva faceta de poeta però ha adaptat i traduït diversos textos d'altres literatures.


La literatura oriental va arribar a casa nostra a través de les formes poètiques de l'haikú i la tanka. Grans poetes catalans del S.XX com Riba, Leveroni o Carner n'adaptaren i n'escriviren bastants i divulgaren aquesta forma pòetica a casa nostra.


Fa uns mesos a Casa Àsia un recital poètic es va encarregar de recordar aquesta tradició poètica en la literatura catalana:


Avui volíem recuperar un text que es va llegir en aquell recital:



COMPLANTA DE L'ESCALA DE JOIELLS

Els esglaons enjoiellats són gairebé blancs de rosada,
És tan tard que la rosada amara les meves mitges de gasa,
I jo abaixo la cortina cristal·lina
I contemplo la lluna a través de la tardor clara.


Nota: Complanta, per tant hi ha quelcom de què plànyer-se. Escala de joiells, per tant un palau. Mitges de gasa, per tant una cortesana, no una serventa la que es plany. Tardor clara, per tant ell no té cap excusa de mal temps. A més, ella ha arribat d'hora, perquè la rosada no sols ha blanquejat les escales, sinó que ha amarat les mitges. El poema és especialment preuat perquè ella no formula cap retret directe.


(Li Bai, versió d'Ezra Pound (1914), traduïda per Francesc Parcerisas, 1985)



Shi Tao

(imatge extreta de: http://aglapertu.blogspot.com/)
Per aquelles casualitats de la vida, buscant informació del Premi Nobel Xiaobo, em vaig topar amb una bonica adaptació d'un poema d'un escriptor xinès maleït i condemnat pel règim del seu país. Fa un parell d'anys es va demanar que es difongués aquest poema i per allà on passés es pogués traduir o adaptar a la llengua de cada país. A través del blog "Els dies i les dones" de David Figueres he pogut recuperar la versió catalana del text.
Perfectament podria ser un homenatge a tots els escriptors dissidents empresonats i a tots aquells que no tenen llibertat d'expressió.




JUNY
Mai de la vida

aconseguiré esquivar el "juny".

Juny: se m'hi va morir el cor

i se m'hi va morir el poema,

també l'estimada

hi va morir en un romàntic bassal de sang.


Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell

i revela l'abast veritable de la ferida.

Juny: el peix se'n va del mar de sang,

neda cap a un altre lloc on hivernar.

Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,

munts de cartes ja no troben per manera

d'arribar a mans dels morts.


Shi Tao

(Traducció del xinès de Manel Ollé)