diumenge, 25 de març del 2012

If / Si (de Rudyard Kipling)

If…
If you can keep your head when all about you


Are losing theirs and blaming it on you;


If you can trust yourself when all men doubt you,


But make allowance for their doubting too;


If you can wait and not be tired by waiting,


Or, being lied about, don’t deal in lies,


Or, being hated, don’t give way to hating,


And yet don’t look too good, nor talk too wise;



If you can dream – and not make dreams your master;


If you can think – and not make thoughts your aim;


If you can meet with triumph and disaster


And treat those two imposters just the same;


If you can bear to hear the truth you’ve spoken


Twisted by knaves to make a trap for fools,


Or watch the things you gave your life to broken,


And stoop and build ‘em up with wornout tools;


If you can make one heap of all your winnings


And risk it on one turn of pitch-and-toss,


And lose, and start again at your beginnings


And never breath a word about your loss;


If you can force your heart and nerve and sinew


To serve your turn long after they are gone,


And so hold on when there is nothing in you


Except the Will which says to them: “Hold on”;


If you can talk with crowds and keep your virtue,


Or walk with kings – nor lose the common touch;


If neither foes nor loving friends can hurt you;


If all men count with you, but none too much;


If you can fill the unforgiving minute


With sixty seconds’ worth of distance run –


Yours is the Earth and everything that’s in it,


And – which is more – you’ll be a Man my son!



************************


SI (IF)
Si logras conservar intacta tu firmeza


cuando todos vacilan y tachan tu entereza;


si a pesar de esas dudas mantienes tus creencias


sin que te debiliten extrañas sugerencias;


si esperar puedes inmune a la fatiga


y fiel a la verdad, reacio a la mentira


el odio de los otros te deja indiferente


sin creerte por ello muy sabio o muy valiente,.


Si sueñas, sin por ello rendirte ante el ensueño;


si piensas, mas de tus pensamientos sigues dueño;


si triunfos o desastres no menguan tus ardores,


y por igual los tratas como a dos impostores;


si soportas oír tu verdad deformada


para trampa de necios por malvados usada;


o mirar hecho trizas de tu vida el ideal


y con gastados útiles recomenzar igual.


Si el total de victorias conquistadas


arriesgar puedes en audaz jugada,


y aun perdiendo, sin quejas ni tristezas


con nuevos bríos reiniciar puedes tu empresa,


si entregado a la lucha con nervio y corazón


aun desfallecido persistes en la acción,


y extraes energías, cansado y vacilante


de heroica voluntad que te ordena ¡adelante!


Si hasta el pueblo te acercas sin perder tus virtudes,


o con reyes alternas sin cambiar de actitudes;


si no logran turbarte ni amigos ni enemigos


pero en justa medida contar pueden contigo;


si alcanzas a llenar el minuto sereno


con sesenta segundos de un esfuerzo supremo


lo que existe en el mundo en tus manos tendrás


y además, hijo mío, un hombre tú serás.


Versión de: Oscar Secco Ellauri


**************************



Si…
Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant


tothom el perd, fent que en siguis el responsable;


si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,


deixant un lloc, també, per als seus dubtes;


si pots esperar i no cansar-te de l’espera,


o no mentir encara que et menteixin,


o no odiar encara que t’odiïn,


sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;


si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,


si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;


si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe


i tractar igual aquests dos impostors;


si pots suportar de sentir la veritat que has dit,


tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,


o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,


i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:


si pots fer una pila de tots els guanys


i jugar-te-la tota a una sola carta,


i perdre, i recomençar de zero un altre cop


sense dir mai res del que has perdut;


si pots forçar el cor, els nervis, els tendons


a servir-te quan ja no són, com eren, forts,


per resistir quan en tu ja no hi ha res


llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»


Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,


o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,


si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;


si pots omplir el minut que no perdona


amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,


teva és la Terra i tot el que ella té


i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.


Rudyard Kipling
(30 -12-1865 Bombay, India - Londres 18 -01 -1936)
Escriptor i poeta britànic. Conegut per obres com Kim, El llibre de la Jungla o El hombre que pudo ser Rey. Premi Nobel de Literatura 1907.

Tengo tanto sentimiento/Súbita mano de algún fantasma oculto (Fernando Pessoa)

2 poemes de Fernando Pessoa, segons el gran escriptor, expert i traductor de la seva obra a l'italià Antonio Tabucchi, Pessoa és: "La dimensión humana de una sola multitud"


Tengo tanto sentimiento...



Tengo tanto sentimiento

que es frecuente persuadirme

de que soy sentimental,

mas reconozco, al medirme,

que todo esto es pensamiento

que yo no sentí al final.



Tenemos, quienes vivimos,

una vida que es vivida

y otra vida que es pensada,

y la única en que existimos

es la que está dividida

entre la cierta y la errada.



Mas a cuál de verdadera

o errada el nombre conviene

nadie lo sabrá explicar;

y vivimos de manera

que la vida que uno tiene

es la que él se ha de pensar.

Versión de Ángel Crespo

*******

Súbita mano de algún fantasma oculto...



Súbita mano de algún fantasma oculto

entre los pliegues de la noche y de mi sueño

me sacude y yo despierto, y en el abandono

de la noche no diviso gesto ni bulto.



Pero un terror antiguo, que insepulto

traigo en el corazón, como de un trono

baja y se afirma mi señor y dueño

sin orden, sin meneo y sin insulto.



Y yo siento mi vida de repente

presa por una cuerda de Inconsciente

a cualquier mano nocturna que me guía.



Siento que soy nadie salvo una sombra

de un bulto que no veo y que me asombra,

y en nada existo como la tiniebla fría.

Versión de Teodoro Llorente



****************

Fernando Pessoa

(Lisboa 1888 - 1935)

Poeta, assagista i traductor portuguès. És una de les figures més representatives de la poesia portuguesa del S.XX. Va traduir diversos autors com Nietzche, Milton i Shakespeare. Va dirigir diverses revistes i va ser el capdavanter del surrealisme portuguès. La seva obra va ser representada per heterònims creats en vida seva com: Alvaro de Campos, Ricardo Reis, Alberto Caeiro.

dijous, 15 de març del 2012

El valle de la inquietud/ El valle intranquilo de Edgar Allan Poe

(imatge extreta de www.fondosdepantalla.biz)


El valle de la inquietud


HUBO aquí un valle antaño, callado y sonriente,

donde nadie habitaba:

partiéronse las gentes a la guerra,

dejando a los luceros, de ojos dulces,

que velaran, de noche, desde azuladas torres,

las flores, y en el centro del valle, cada día,

la roja luz del sol se posaba, indolente.

Mas ya quien lo visite advertiría

la inquietud de ese valle melancólico.

No hay en él nada quieto,

sino el aire, que ampara

aquella soledad de maravilla.

¡Ah! Ningún viento mece aquellos árboles,

que palpitan al modo de los helados mares

en torno de las Hébridas brumosas.

¡Ah! Ningún viento arrastra aquellas nubes,

que crujen levemente por el cielo intranquilo,

turbadas desde el alba hasta la noche,

sobre las violetas que allí yacen,

como ojos humanos de mil suertes,

sobre ondulantes lirios,

que lloran en las tumbas ignoradas.

Ondulan, y de sus fragantes cimas

cae eterno rocío, gota a gota.

Lloran, y por sus tallos delicados,

como aljófar, van lágrimas perennes.


Versió de Màrie Montand

***************

El valle intranquilo

Hubo un tiempo en que el valle sonreía,

silencioso, aunque nadie allí vivía;

su gente había marchado hacia la guerra

confiando el cuidado de esa sierra,

por la noche, a la mirada fiel

de las estrellas desde su azul cuartel

y de día, a los rojos resplandores

del sol que dormitaba entre las flores.

Mas ahora para todo visitante

el valle triste es inquieto e inquietante.

Nada allí se detiene un solo instante...

nada salvo el aire que se cierne

sobre la soledad mágica y perenne.

¡Ah, ningún viento agita los ramajes

que palpitan como el glacial oleaje

en torno a las Hébridas salvajes!

¡Ah, ningún viento empuja el furtivo

manto de nubes que, sin respiro,

surcan durante el día el cielo esquivo

sobre las violetas allí esparcidas

como ojos humanos de mil medidas...!

sobre las ondeantes azucenas

que lloran junto a las tumbas ajenas!

Ondean: y en sus pétalos más tiernos

se juntan gotas de rocío sempiterno.

Lloran: y por sus tallos claudicantes

bajan perennes lágrimas como diamantes.

Versió de Andrés Ehrenhaus


EDGAR ALLAN POE

Poeta i un dels grans escriptors de novel·les i contes policíacs i de terror

(Boston 1809 - Baltimore 1849)


Podeu llegir més poemes d'aquest autor traduïts al castellà d'on he extret aquests dos a:

diumenge, 11 de març del 2012

On una vegada passejà Poe...(H.P.Lovecraft)

ON UNA VEGADA PASSEJÀ POE


Divaguen eternament les ombres en aquesta terra,

Somniant amb segles que ja se n'han anat;

Grans oms s'alcen solemnes entre lloses i túmuls,

Formant un alt arc sobre un món ocult d'un altre temps.

Al voltant de l'escena una llum del record actua,

I les fulles mortes murmuregen sobre els dies passats,

Anhelant imatges i sons que ja no existeixen.


Solitari i trist, un espectre s'esmuny al llarg

Dels passadissos on en vida deixà llurs petjades;

Cap mirada comuna no el discerneix, malgrat que la seva

cançó

Ressona fluix a través del tempsamb un encís misteriós.

Només els pocs que coneixen el secret de la bruixeria,

guaiten entre aquestes tombes l'ombra de Poe.

Howard Phillips Lovecraft

traducció: Emili Gil


H.P.Lovecraft (Providence 1890 - 1937)

Escriptor norteamericà de novel·les i relats de terror i ciència ficció, poesia, assaig i literatura epistolar.

Amsterdam (de Pedro Salinas)



Amsterdam


Esta noche te cruzan

verdes, rojas, azules, rapidísimas

luces extrañas por los ojos.

¿Será tu alma?

¿Son luces de tu alma, si te miro?

Letras son, nombres claros

al revés, en tus ojos.

Son nombres: Universum,

se iluminan, se apagan, con latidos

de luz de corazón. Universum.

Miro; ya sé; ya leo:

Universum cinema, ocho cilindros,

saldo de blanco junto a las estrellas.

Te quiero así inocente, toda ajena,

palpitante

en lo que está fuera de ti, tus ojos

proclamando las vívidas

verdades de colores de la noche.

Las compraremos todas

cuando se abran las tiendas, ahora mismo

-Universum cinema-, cuando bese

las luces de tu alma, sí, las luces,

anuncios luminosos de la vida

en la noche, en tus ojos.

Pedro Salinas
(Madrid 1891 - Boston 1951)
+info de Pedro Salinas:http://www.poesia-castellana.com/poetas/pedro-salinas

Uns versos de P.B.Shelley

(Fragments, XVI)

No desperteu la serp - deixeu-la
Ignorar el camí a seguir,
Deixeu-la que s'esmunyi mentre dorm
Sumida en la fonda herba dels prats!
Que cap abella no senti com s'arrossega,
Que cap mosca no la desperti
Sacsejant les campenetes blaves de llur bressol,
Ni les pampallugues dels estels, mentre s'escola
A través de l'herba amb decórrer silenciós.

Percy Bysshe Shelley (1819)
traducció d'Emili Gil

Percy Bysshe Shelley (Field Place, Horsham, Anglaterra, 1792 - Viareggio, Toscana 1822)

Li Bai (uns versos traduïts i adaptats de)




A través de blogs com Nàufragiobrer, Lletres i Paisatges del Baix Llobregat i més recentment amb Full de naufragis he recordat, citat i homenatjat diversos autors que han tingut vinculació amb la nostra cultura. Alguns d'aquests autors han destacat per altres facetes com la de traductor. Un exemple de traductor podría ser...

Francesc Parcerisas (Begues, 1944) se'l coneix per la seva faceta de poeta però ha adaptat i traduït diversos textos d'altres literatures.


La literatura oriental va arribar a casa nostra a través de les formes poètiques de l'haikú i la tanka. Grans poetes catalans del S.XX com Riba, Leveroni o Carner n'adaptaren i n'escriviren bastants i divulgaren aquesta forma pòetica a casa nostra.


Fa uns mesos a Casa Àsia un recital poètic es va encarregar de recordar aquesta tradició poètica en la literatura catalana:


Avui volíem recuperar un text que es va llegir en aquell recital:



COMPLANTA DE L'ESCALA DE JOIELLS

Els esglaons enjoiellats són gairebé blancs de rosada,
És tan tard que la rosada amara les meves mitges de gasa,
I jo abaixo la cortina cristal·lina
I contemplo la lluna a través de la tardor clara.


Nota: Complanta, per tant hi ha quelcom de què plànyer-se. Escala de joiells, per tant un palau. Mitges de gasa, per tant una cortesana, no una serventa la que es plany. Tardor clara, per tant ell no té cap excusa de mal temps. A més, ella ha arribat d'hora, perquè la rosada no sols ha blanquejat les escales, sinó que ha amarat les mitges. El poema és especialment preuat perquè ella no formula cap retret directe.


(Li Bai, versió d'Ezra Pound (1914), traduïda per Francesc Parcerisas, 1985)



Shi Tao

(imatge extreta de: http://aglapertu.blogspot.com/)
Per aquelles casualitats de la vida, buscant informació del Premi Nobel Xiaobo, em vaig topar amb una bonica adaptació d'un poema d'un escriptor xinès maleït i condemnat pel règim del seu país. Fa un parell d'anys es va demanar que es difongués aquest poema i per allà on passés es pogués traduir o adaptar a la llengua de cada país. A través del blog "Els dies i les dones" de David Figueres he pogut recuperar la versió catalana del text.
Perfectament podria ser un homenatge a tots els escriptors dissidents empresonats i a tots aquells que no tenen llibertat d'expressió.




JUNY
Mai de la vida

aconseguiré esquivar el "juny".

Juny: se m'hi va morir el cor

i se m'hi va morir el poema,

també l'estimada

hi va morir en un romàntic bassal de sang.


Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell

i revela l'abast veritable de la ferida.

Juny: el peix se'n va del mar de sang,

neda cap a un altre lloc on hivernar.

Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,

munts de cartes ja no troben per manera

d'arribar a mans dels morts.


Shi Tao

(Traducció del xinès de Manel Ollé)

dijous, 1 de març del 2012

La dona de Lot (Anna Akhmàtova)



He decidit recuperar la veu i un poema de la gran poeta russa Anna Andréievna Gorenko, més coneguda com Anna Akhmàtova. Una gran veu, sovint menystinguda a la mateixa alçada que un Puixkin, un Boris Pasternak o ja que parlem d'escriptores russes que la mateixa Marina Tsvetàieva.
Els seus dos primers llibres "Vespre" (1912) i "Rosari" (1914) la van convertir en una celebritat nacional. Va formar part d'un grup d'escriptors russos que van fer deixar emprenta en els primers anys del S.XX però amb l'esclat de la Revolució Russa tot va canviar. Les autoritats soviètiques van condemnar la seva obra, perquè s'ocupava de temàtiques poc revolucionàries com l'amor. Poc després moriria afussellat el seu exmarit i més tard viuria un període de silenci i d'ostracisme. El seu fill va ser empresonat i el seu tercer marit va desaparèixer. Amb l'esclat de l'Stalinisme escriuria "Rèquiem" sobre la tragèdia del seu poble sotmès a un règim de terror i posteriorment el "Poema sense heroi" com una mena de testament poètic. De l'intimisme del primers llibres va evolucionar cap el patetisme de ressò col·lectiu dels darrers. També va ser una gran traductora de poesia. A casa nostra gràcies a les traduccions de Monika Zgustová i de Maria Mercè Marçal ens va arribar aquesta autora i fa un parell d'anys es va fer una versió definitiva de la seva obra traduïda al català a càrrec de Jaume Creus publicada per Edicions 1984.


(Tota aquesta informació i el poema següent l'he extret del llibre "Antologia de la poesia Universal" d'Ed.62 a cura de Miquel Desclot, publicada el 2010)




LA DONA DE LOT


La dona de Lot, que anava darrere, es tombà i es convertí en columna de sal. Llibre del Gènesi


I l'home just seguí l'emissari de Déu,

gegantí i resplendent, per la muntanya negra.

Una veu de frisança, mentre, deia a la dona:

No és massa tard, encara, encara pots mirar.



Mira les torres roges de Sodoma on nasquéreu,

la plaça on tu cantaves, l'eixida on vas filar...

Els finestrals deserts de la casa alterosa

on et naixien fills, fruit d'un vincle feliç.



Un esguard! - I, aglevats per un dolor mortal,

els ulls ja no pogueren, de sobte, mirar més.

El cos esdevenia de cop sal transparent

i les cames lleugeres s'arrelaren a terra.


Qui per aquesta dona aixecarà el seu plany?

És res de massa fútil per fer-ne una cabòria?

El meu cor, tanmateix, ell sol, no oblidarà.



Anna Akhmàtova


traduït per Monika Zgustová i Maria Mercè Marçal

(extret de Rèquiem i altres poemes. Barcelona: labutxaca, 2008, p.120)

Parábola (Wislawa Szymborska)

Aquest és un dels molts textos que va escriure en el seu dia una gran poeta polonesa. Aquest mes de febrer ens va deixar i la seva mort va passar tan desapercebuda que gràcies a algún blog me'n vaig assabentar.
Com per exemple: http://jaumesubirana.blogspot.com/2012/02/com-sescriu-szymborska.html
O també:http://lapanxadelbou.blogspot.com/2012/02/wislava-szymborska-comiat.html



Parábola

Ciertos pescadores sacaron del fondo una botella.

Había en la botella un papel, y en el papel estas palabras:

"¡Socorro!, estoy aquí. El océano me arrojó a una isla desierta.

Estoy en la orilla y espero ayuda. ¡Dense prisa. Estoy aquí!"

-No tiene fecha. Seguramente es ya demasiado tarde.

La botella pudo haber flotado mucho tiempo, dijo el pescador primero.

-Y el lugar no está indicado. Ni siquiera se sabe en qué océano,

dijo el pescador segundo.

-Ni demasiado tarde ni demasiado lejos. La isla "Aquí" está en todos lados, dijo el pescador tercero.

El ambiente se volvió incómodo, cayó el silencio.

Las verdades generales tienen ese problema.



De "Sal" 1962

Versión de Gerardo Beltrán

Wislawa Szymborska

(Polònia 1923 - 2012)


+poemes a l'enllaç:

Sables mouvants/ Arenas movedizas (Jacques Prévert)



Sables mouvants

Jacques Prévert (1900 - 1977)

Démons et merveilles

Vents et marées

Au loin déja la mer s'est retirée

Démons et merveilles

Vents et marées

Et toi

Comme une algue doucement carressée par le vent

Dans les sables du lit tu remues en revant

Démons et merveilles

Vents et marées

Au loin déja la mer s'est retirée

Mais dans tes yeux entrouverts

Deux petites vagues sont restées

Démons et merveilles

Vents et marées

Deux petites vagues pour me noyer.


Arenas movedizas

Demonios y maravillas

Vientos y mareas

A lo lejos ya el mar se ha retirado

Y tú

Como un alga dulcemente acariciada por el viento

En las arenas del viento te agitas entre sueños

Demonios y maravillas

Vientos y mareas

A lo lejos ya el mar se ha retirado

Pero en tus ojos entreabiertos

Han quedado dos pequeñas olas

Demonios y maravillas

Vientos y mareas

Dos pequeñas olas para ahogarme.

Versión de Enrique Uribe White



Jacques Prévert
(França 1900 - 1977)
+poemes i info a: http://amediavoz.com/prevert.htm

Dimecres de cendra (T.S.Eliot)




Dimecres de Cendra
T.S. Eliot

Com que no espero tornar mai més

Com que no espero

Com que no espero tornar

A desitjar els dons d’aquest i les oportunitats d’aquell altre

Ja no m’empenyo en l'afany de tals coses

(Per què la vella àliga hauria d’estendre les ales?)

Per què lamentar

El poder esvanit del reialme habitual?

Com que no espero conèixer mai

La insegura glòria de l’hora positiva

Com que crec que no

Com que sé que no he de conèixer

L’únic veritable poder transitori

Com que no puc beure

Allà on floreixen els arbres i brollen les deus, car res no torna a ser

Com que sé que el temps és sempre el temps



I el lloc és sempre i només el lloc

I el que és real ho és només per un moment

I només en un sol lloc

M’alegro que les coses siguin com són i

Renuncio a la santa faç

I renuncio a la veu

Com que no espero tornar mai més

Per això m’alegro, perquè haig d’inventar quelcom

En què delectar-me

I prego a Déu que tingui pietat de nosaltres

I prego que pugui jo oblidar

Això que amb mi mateix discuteixo massa

I explico en excés

Com que no espero tornar mai més

Que aquestes paraules responguin

D’allò que és un fet, perquè no es repeteixi

Tant de bo el judici no sigui massa sever amb nosaltres

Com que aquestes ales ja incapaces de volar

No són sinó aspes per a batre l’aire

L’aire que ara és tan tènue i sec

Més tènue i sec que no pas la voluntat

Ensenyeu-nos a fer cas i a no fer cas

Ensenyeu-nos a estar tranquils.

Pregueu per nosaltres pecadors ara i a l’hora de la nostra mort

Pregueu per nosaltres ara i a 1'hora de la nostra mort



ELIOT, T. S.


(St.Louis, Missouri 1888 - Londres 1965)

Dimecres de Cendra i Poemes d’Ariel. Traducció i notes d’Alfred Sargatal. Barcelona: Edicions 62, 1977. (Escorpí)
Traduït per Alfred Sargatal



(extret de la revista digital "Visat" del Pen Club català)

Una gran traducció d'un gran poema d'un dels grans poetes del S.XX de la literatura anglesa.

Drink Today (Ben Jonson)

(imatge extreta de http://atravesdelarte.blogspot.com/ )



"Drink today, and drown all sorrow

You shall perhaps not do it tomorrow

Best, while you have it, use your breath

There is no drinking after death"



*****


(traducció lliure al català)


"Beure avui, i ofegar la tristesa

Potser no és bo fer-ho demà

Millor, mentre la tingueu, utilitzeu la respiració;

No hi haurà beure, després de la mort."


Ben Jonson



Benjamin Jonson (1572 - 1637) Dramaturg, poeta i actor anglès del Renaixament.

[Vet aquí uns versos sobre...la vida i la mort, dos angles aparentment oposats de la mateixa moneda. Sembla que ja en el llunyà Renaixament anglès aquest savi poeta ens convidi a allò tan fàcil aparentment però que tants cops oblidem que és gaudir de l'instant, un instant com la gerra de vi del poema de Jonson passa efímera i si no sabem beure, viure i aprendre del moment; només ens quedarà el descans etern que tard o d'hora arriba i ens fa tots i totes iguals. Vet aquí la grandesa d'uns versos d'un clàssic, amb el permís del Sr.Shakespeare de la literatura anglesa.]

A civil servant (Robert Graves)



Tot just fa més de 25 anys que va morir l'escriptor anglès Robert Graves. Conegut per la seva novel·la històrica de "Jo, Claudi", novel·la que fou portada a la televisió i es va convertir en un gran èxit. Més enllà de les novel·les històriques, en Graves fou un personatge molt versàtil que va conrear la crítica, la poesia, l'assaig, la narrativa; gran estudiós dels clàssics, els seus més de 120 llibres el converteixen en un escriptor rellevant.
Fou catedràtic de la Universitat d'Oxford i a casa nostra és conegut per haver passat llargues temporades a Mallorca on hi tenia una casa i es va sentir sempre molt ben acollit.
Des d'aquí recuperem un parell de poemes.Més enllà del seu èxit com a novel·lista, conreà també la poesia...






1915

I’ve watched the Seasons passing slow,so slow,

In the fields between La Bassée and Bethune;

Primroses and the first warm day of Spring,

Red poppy floods of June,

August, and yellowing Autumn, so

To Winter nights knee-deep in mud or snow,

And you’ve been everything.




Dear, you’ve been everything that I most lack

In these soul-deadening trenches—pictures, books,

Music, the quiet of an English wood,

Beautiful comrade-looks,

The narrow, bouldered mountain-track,

The broad, full-bosomed ocean, green and black,

And Peace, and all that’s good.




Robert Graves

(1895 - 1985)



****



Estuve observando el paso lento, tan lento de la Temporada

En los campos entre La Bassée y Bethune.

El amarillo verdoso y el primer día caliente de primavera.

Inundación de rojas amapolas en Junio.

Agosto, y el amarillo otoño. También

Las noches de invierno con sus rodillas en lo profundo de la nieve o barro.

Y vos estuviste en todas las cosas.



Querido, estuviste en todas estas cosas y yo casi necesitado

en estas apagadas almas de trincheras-pinturas, libros

Música: la quietud de un bosque ingles.

Hermosos camaradas- miren,

El angosto y rocoso paso en la montaña.

El ancho y amplio pecho del océano; verde y negro

Y tranquilo; y en todo esto es bueno.


Versión de Raúl Racedo
Cercant, cercant he trobat un magnífic blog amb poemes de Graves traduïts al català. Magnífiques traduccions a càrrec de Sadurní Vergés. El blog es diu: L'Illa de Graves. Aquí teniu l'enllaç: http://lilladegraves.blogspot.com/





A CIVIL SERVANT


While in this cavernous place employed

Not once was I aware

Of my officious other-self

Poised high above me there,

My self reversed, my rage-less part,

A slimy yellowish cone—

Drip, drip; drip, drip— so down the years



I stalagmized in stone.

Now pilgrims to the cave, who come

To chip off what they can,

Prod me with child-like merriment:

'Look, look! It's like a man!'



***

UN FUNCIONARI


Quan treballava a aquest lloc cavernós,

no vaig ser mai conscient

que tenia un altre jo oficiós

sotjant-me damunt meu:

el meu jo capgirat, la meva part tranquil•la

—un con groguenc i llefiscós

que, gota a gota, amb els anys a redós,

em convertí en estalagmita—.

I ara els visitants

quan peregrinen a la cova

n'arrenquen trossets de record, xisclant:

"mira, mira!, si sembla un home!"



traducció de Sadurní Vergés

*La fotografia està també extreta del blog i n'és l'autor Rab Shiell.

La vie, c'est comme une dent (Boris Vian)




Fa més de 50 anys que va morir Boris Vian. Una de les plomes més afilades de la poesia contemporània francesa. He volgut recuperar un dels seus poemes:




La vie, c'est comme une dent
La vie, c'est comme une dent
D'abord on y a pas pensé
On s'est contenté de mâcher
Ça vous fait mal, et on y tient
Et on la soigne et les soucis
Et pour qu'on soit vraiment guéri
Il faut vous l'arracher, la vie.

La vida es como una muela...
La vida es como una muela:
Al principio ni se piensa en ella
Con masticar uno se contenta
La cosa pronto se pone fea
Te duele, y uno se aferra
Y uno la cuida y los malos días
Y para que uno sane del todo
Habrá que sacártela, la vida.


La vida és com un queixal
La vida és com un queixal
Al principi no penses en ell
Amb mastegar ja s'està content
De sobte la cosa es posa lletja
Fa mal i un s'aferra
I un el cuida en els mals dies
Perquè se'ns curi del tot
S'haurà de treure, com la vida.

BORIS VIAN (1920 - 1959)

*Traducció del francès al castellà extreta del blog: http://poemasenfrances.blogspot.com/
*Adaptació lliure d'un servidor al català.M'he pres aquesta llicència. Que em disculpin els entesos!


A little mouse in prison (Liu Xiaobo)





A Little Mouse in Prison


For Little Xia

A little mouse crawled through the iron bars

And paced nervously on my windowsill.

The worn walls watched him

The mosquitoes full of blood watched him.

He drew even heaven's silver light

And seemed to fly.

This kind of beauty is rare.
Tonight, the mouse is a dapper gentleman.

Not eating.Nor drinking.Nor aimlessly chattering.

His wide-eyed stare is that of a traitor as

He walks in the moonlight.


Liu Xiaobo


(Nobel peace prize 2010)

Poema extret del portal del Pen Internacional:
http://www.internationalpen.org.uk/



Adaptació al català...


Un ratolí a la presó

per la petita Xia

Un petit ratolí es va arrossegar a través dels barrots de ferro
I es va passejar nerviosament a la meva finestra.
Les parets desgastades ho observaven
Els mosquits plens de sang l'observaven.
Va assenyalar tan sols la llum de plata del cel
I semblava volar.
Aquest tipus de bellesa és poc freqüent.
Aquesta nit, el ratolí és un cavaller ben plantat.
No menja.Ni beu.
Sense rumb ni xerra.
La seva mirada amb els ulls oberts és el d'un traïdor com
Ell camina en la llum de la lluna.

Liu Xiaobo

(Premi Nobel de la Pau 2010)

When you are smiling/ Botella de mar (Mario Benedetti)




Poemes per recordar al poeta uruguaià
Mario Benedetti, un dels grans poetes llatinoamericans amb una llarga trajectòria carregada de bons poemes.

BOTELLA AL MAR
El mar es un azar
Vicente Huidobro


Pongo estos seis versos en mi botella al mar

con el secreto designio de que algún día

llegue a una playa casi desierta

y un niño la encuentre y la destape

y en lugar de versos extraiga piedritas

y socorros y alertas y caracoles.


WHEN YOU ARE SMILING...
When you are smiling

ocurre que tu sonrisa es la sobreviviente

la estela que en ti dejo el futuro

la memoria del horror y la esperanza

la huella de tus pasos en el mar

el sabor de la piel y su tristeza

When you are smiling

the whole world

que también vela por su amargura

smiles whith you.


MARIO BENEDETTI

(14/09 /1920 -- 17/05/2009)





Los dioses de la tierra (Khalil Gibrán)




LOS DIOSES DE LA TIERRA



Al llegar la oscuridad de la duodécima era


El silencio absorbió, pleamar de la noche


Las montañas todas.
En ese momento hicieron


su aparición sobre las cimas,


Las tres deidades nacidas de la Tierra,


Amos y padres de la Vida.


Las corrientes de agua pasaron a sus pies


Y oleadas de niebla


Sobre sus pechos se agolparon


En tanto sus cabezas permanecieron erguidas


Majestuosamente sobre el Mundo.
Y después dialogaron.


Retorciéndose sus voces,


Con el retumbar distante del trueno


En el profundo valle.



Khalil Gibrán (1883 - 1931), poeta i escriptor libanès



Fa anys vaig llegir "El profeta" i em va semblar un llibre de màximes, poemes i pensaments molt profunds. És un autor que es va formar en el món occidental i que la seva obra va traspassar les fronteres del món oriental. Desconec la font de la traducció i el traductor d'aquest poema.



Ídols (Gabriel Ferrater)

Aviat, aquest 2012, farà 40 anys de la mort del poeta Gabriel Ferrater. Ferrater fou un destacat nom en el món de la traducció, l'assaig, la poesia i el món acadèmic del seu temps que va deixar emprenta a molts dels seus coetanis i deixebles. Aquests dies he estat rellegint la magnífica edició en butxaca que ha editat Ed.62 de la seva obra completa:"Les dones i els dies". No és una poesia fàcil però en la seva poesia s'hi poden trobar perles com aquesta:


ÍDOLS

Aleshores, quan jèiem

abraçats davant la finestra

oberta al pendís d'oliveres (dues

llavors nues dins un fruit que l'estiu

ha badat violent, i que s'omple

d'aire) no teníem records. Érem

el record que tenim ara. Érem

aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,

per la submisa fe de després.

Gabriel Ferrater
(Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès 1972)

Gargots de foc/Eldkloter (Tomas Tranströmer)



Hi ha poetes totalment desconeguts per nosaltres i que són fonamentals en la poesia europea dels darrers 30 anys. És el cas de Tranströmer, poeta, psicòleg i traductor que fa vint-i-cinc anys va escriure "La plaça salvatge", un breu recull de textos poètics: simples, breus, intimistes, reflexius, colpidors, transgressors en algún moment, suggerents.
La seva vàlua literària és tan important com Strindberg. A l'acabar el llibre em quedo amb les ganes de llegir-ne més. Em pregunto: per què ens arriben tant poques traduccions d'aquests grans? Per què són tan desconeguts entre nosaltres?

Gargots de foc / Eldkloter
Durant els mesos ombrius la meva vida espurnejava
només quan feia l’amor amb tu.
Com la lluerna s’encén i s’apaga,
s’encén i s’apaga
-pots seguir el seu camí a llambregades
en la foscor de la nit, entre les oliveres.
Durant els mesos ombrius l’ànima s’arraulia
sense vida
però el cos anava de dret cap a tu.
El cel nocturn bramulava.


Tomas Tranströmer

(Suècia, 1931)

Premi Nobel de Literatura 2011

Poema extret de:

"La plaça salvatge"

Perifèric edicions, nº10, 2008

edició suec - català

Traducció de Carolina Moreno

Miedos (Robert Walser)










Robert Walser, autor suís de la novel·la "Jakob von Gunten"; autor prou conegut a Alemanya i a Suïssa amb una vida tormentada que va acabar els darrers vint anys de la seva vida en un manicomi suís. I un dia com un altre d'hivern van trobar el seu cos mort enmig de la neu.



MIEDOS
He esperado saludos mucho tiempo,


frases suaves, al menos un sonido.


El miedo no es de voces o tañidos:


penetrar, sólo la niebla penetran.


Un secreto canto en acecho oscuro:


alíviame, pena, el arduo viaje.




ROBERT WALSER (Biel 1878 - Herisau 1956)

(Del libro ‘Poemas’, Icaria, 1997.Traducción y prólogo: Carlos Ortega)

El cielo està cubierto de barro y bruma (Raymond Queneau)

[imatge extreta de la xarxa]

El cielo está cubierto de barro y bruma


El asfalto palidece Todos los pies son negros


Un aro salta propagando la espuma


El arroyo fluye frente al bulevar




El cielo está cubierto de lluvia y yunques


El asfalto reverdece Todos los troncos son negros


La abeja lista ha curado su resfriado


A esa putita muy cerca del urinario




El cielo está cubierto de rabia y plumas


El asfalto se blanquea Todos los gatos son negros


Un tren se desplaza gritando a voleo


Un poli se ha sonado en su pañuelo




El cielo está cubierto de pus de pústula


El cielo se ha fundido Todos los agujeros son negros


Una chica besa a su joven novio


Un vendedor trata de vender un vespertino

Raymond Queneau en El instante fatal (Visor Libros, Madrid, 2009, trad. de Adolfo García Ortega).
Raymond Queneau (El Havre, 1903 - 1976) poeta i novel·lista francès
Mira el cel i pensa un moment a quin país, a quina ciutat i amb quin poema pensaries. He pensat en París i al pensar en aquesta ciutat he pensat en un dels escriptors francesos més estimats del S.XX, conegut pels seus llibres d'exercicis d'estil i per relacionar la investigació literària amb la investigació científica.

A los hombres futuros (Bertold Brecht)

A LOS HOMBRES FUTUROS

Vosotros, que surgiréis del marasmo en el que nosotros nos hemos hundido, cuando habléis de vuestras debilidades, pensad también en los tiempos sombríos de los que os habéis escapado. Cambiábamos de país como de zapatos a través de las guerras de clases, y nos desesperábamos donde sólo había injusticia y nadie se alzaba contra ella. Y sin embargo, sabíamos que también el odio contra la bajeza desfigura la cara. También la ira contra la injusticia pone ronca la voz. Desgraciadamente, nosotros, que queríamos preparar el camino para la amabilidad no pudimos ser amables. Pero vosotros, cuando lleguen los tiempos en que el hombre sea amigo del hombre, pensad en nosotros con indulgencia.

Bertold Brecht, poeta i dramaturg alemany (Augsburg 1898 - Berlín 1956)