dimarts, 5 de juny del 2012

Adéu a la poesia de Théophile Gautier

                                                           (imatge extreta de la xarxa)
       Adéu a la poesia

 Vinga, àngel caigut, plega la teva ala rosa;

treu-te el vestit blanc i els bells raigs d'or;

cal, de dalt dels cels on estenies el teu poder,

fugir com un estel, i caure en la prosa.


Necessitem que damunt del sòl el teu peu d’ocell aterri.

Caminar, en lloc de volar: no és temps encara;

reclou en el teu cor el tresor harmoniós;

que la teva arpa, s’assossegui un moment i reposi.


Ah, pobre nen del cel, cantaràs en va.

No entendran pas el teu llenguatge diví;

als més dolços acords les seves orelles són closes!


Però, abans d' anar-te’n, bell àngel d'ulls blaus,

troba, de ma part, la pàl·lida estimada,

i col·loca al seu front un llarg petó de comiat!


VERSIÓ D'EMILI GIL
(El present poema aparegué l'antologia La Comédie de la Mort et poésies diverses, de Théophile Gautier, publicada l’any 1838).

 + INFO DE GAUTIER:

http://es.wikipedia.org/wiki/Th%C3%A9ophile_Gautier