dissabte, 15 de gener del 2022

2022 any Gabriel Ferrater


 

Aquest 2022 aquest humil blog Pessics d'ànima i poetes del món [2012-2022] compleix 10 anys i sovint he recorregut al magnífic pou d'efemèrides que serveixen com una excusa oficial o no per rememorar un autor o uns fets memorables. 

Què commemorem el 2022? (el gran resum que ens presenta cada any a través de Vilaweb en Joan Josep Isern)

Això de les efemèrides i commemoracions sempre és un fenòmen estrany ja que la decisió de commemorar els centenari del naixement de Gabriel Ferrater ha generat mostres de satisfacció (veure article a Reus digital) pels qui fa temps que divulguen la seva obra i també imcomprensió i indignació per la no commemoració i oblit del poeta i artista Guillem Viladot (veure article a Núvol)

 

 I qui fou Gabriel Ferrater? Segons ens recorda la Viquipèdia:

 Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català. Va ser el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra i el que més influí en la joventut i els poetes posteriors. El seu caràcter independent i racionalista i la seva erudició començaren en la biblioteca de casa seva, ja que no va anar a escola fins als deu anys. El seu llibre més important és Les dones i els dies (1968). 

Per tant aquest 2022  farà cent anys del seu naixement i 50 de la seva mort, motiu pel qual es programa aquest any Ferrater.

 

A TRAVÉS DELS TEMPERAMENTS

Uns pins massa sensibles es revinclen
deixant sentir com se saben patètics
mentre compleixen aquest deure líric
d'expressió del vent, que arriba net.
Les arrels cruixen sordes, i les branques
exulten de dolor, per proclamar
que és greu que bufi l'esperit. El vent,
quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.

 

A L'INREVÉS

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

 

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada