dissabte, 28 d’abril del 2012

Sonet 30 de Shakespeare

                                                             William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, Warwickshire, Regne Unit c. 26 d'abril de 1564 – ibídem, 23 d'abril/ 3 de maig de 1616)
*Coincidint com cada any el 23 d'abril, diada que hom diu que va morir el gran dramaturg anglès, he dedicit recordar un dels seus cèlebres sonets. Shakespeare, un gran clàssic entre clàssics universal i etern)      

            
Quan en silenci a l'ànima m'acut
el record de les coses que han passat,
evoco amb un sospir les que he volgut
i em dolc de tot el temps que he malversat.
Llavors ploren els ulls, secs de natura,
pels amics que es va endur la nit sens fi,
per l'angoixa d'amor que el temps no cura,
per les dolces imatges de l'ahir.

Puc, així, lamentar vells patiments
i, de dolor en dolor, comptar amb desgrat
el trist nombre de penes i laments
que pago com si no els hagués pagat.

Però, si va a l'amic el pensament,
són reparats els danys i el sofriment. 

         
                 traducció de Gerard Vergés