diumenge, 14 d’octubre del 2018

1 poema en motiu de l'Any Llompart 2018


En un any 2018 ple de commemoracions i efemèrides culturals i literàries (Pedrolo, Capmany, Fabra, Fages de Climent, Montserrat Abelló, Panikkar) curiosament l'Any Llompart està passat un pèl desapercebut.

Que commemora l'Any Llompart? Qui era Josep Maria Llompart?
Ens fem ressò de la Declaració que trobem en el propi web de l'efemèride:
"És voluntat del Govern de les Illes Balears commemorar la figura de Josep Maria Llompart, com a reconeixement a la persona i en gratitud a la seva trajectòria.

El 28 de gener de 2018 es compleixen 25 anys de la mort de l’escriptor, poeta i activista cultural Josep Maria Llompart de la Peña (1925-1993), un personatge imprescindible que, parafrasejant Salvador Espriu, va viure per salvar-nos els mots.
Josep Maria Llompart fou un home implicat en l’esdevenidor del seu país, amb una trajectòria cívica i personal que va contribuir a la recuperació de les llibertats i els drets nacionals i culturals del poble de les Illes Balears.
Llompart va ser membre d’una generació literària que es va comprometre intensament en la tasca de recuperar la tradició cultural. Com a editor i com a crític, va ser el mentor de diferents generacions d’escriptors al conjunt de les Illes Balears. Com a historiador de la literatura, va ser un dels primers a estudiar sistemàticament la creació literària insular. També va ensenyar literatura catalana a la universitat i va exercir una tasca de divulgador de la literatura a la ràdio, a la premsa i a diferents publicacions. Igualment, va destacar com a traductor del galaicoportuguès al català i com a articulista i assagista.
En definitiva, Llompart va ser un activista cultural de primer ordre, sense deixar el vessant polític de la reivindicació. Durant la dictadura franquista va col·laborar en l’oposició al règim i va participar en els primers intents de crear organitzacions polítiques nacionalistes. El seu compromís cívic va continuar a l’època de la Transició, sempre a favor de la llibertat, de la democràcia i dels drets nacionals, com demostra la seva implicació en el Congrés de Cultura Catalana, el seu suport al Projecte d’estatut d’autonomia de Cura o la seva defensa ferma del nom de la llengua catalana.
Llompart va ser elegit per ocupar tot un seguit de càrrecs, entre els quals es poden destacar la presidència de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Obra Cultural Balear i la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans. També fou nomenat membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans."


 Des d'aquest blog en volem reivindicar la seva obra poètica i per això en compartim un poema:


Per foscos recambrons de la memòria
transit amb peu de gat, a la mirada
grimpen ahirs de cendra esgarriada
i pels racons miola manta història.

Repta l'ombra al trespol, premonitòria
d'irremeiable nit desarborada,
calendari esfullat autumna en cada
branca de pena sense gens de glòria.

I he estat, i encara sóc, però no resta
més foc de mi que andrònima retuda,
el buit a dins les mans, remos de festa

passada, soterrada, esmaperduda
per corriols absents. A la requesta
respon, rosa glaçada, lluna muda.

(De Mandràgola, 1980) 

Josep Maria Llompart (1925 - 1993) 

dimecres, 11 de juliol del 2018

1 reflexió d'E.E.Cummings

                                                 Caspar David Friedrich. Wanderer above the Sea of Fog, 1818
                                  [el següent text està extret d'un article de Cultura inquieta: E.E.Cummings y la importancia de ser valiente


Ser nadie más que tú mismo —en un mundo que se esfuerza día y noche en convertirte en alguien más— implica luchar la batalla más dura que alguien puede luchar; y nunca dejar de pelear.

Un poeta es alguien que siente, y que expresa esos sentimientos con palabras.
Esto puede parecer sencillo pero no lo es.
Mucha gente piensa o cree o sabe que siente —pero eso es pensar, creer, o saber; no sentir. Y la poesía es sentimiento.
Casi cualquier persona puede aprender a pensar, a creer o a saber, pero no existe un ser humano al que se pueda enseñar a sentir. ¿Por qué?
Porque cuando piensas, crees o sabes algo, te conviertes en muchas otras personas, pero en el momento en el que sientes, no eres nadie-más-que-tú-mismo.

E.E.Cummings-  Edward Estlin Cummings (14 d'octubre de 1894 – 3 de setembre de 1962)

dimarts, 22 de maig del 2018

1 poema en motiu del Centenari de la Montserrat Abelló

SOVINT DIEM

Sovint diem
... això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.

Però hi ha ulls que no coneixem
que escriuen l'horitzó,
llavis que xiuxiuegen.

Orelles que perceben,
que amatents escolten

allà al fons de la nit.

Aquesta és la força que busquem,
l'amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.

Montserrat Abelló, Dins de l'esfera del temps

dimecres, 7 de febrer del 2018

Un poema de Nicanor Parra


El passat mes de gener ens deixava un dels grans poetes vius (103 anys!) de Xile i per extensió de la poesia llatinoamericana. Estic parlant de Nicanor Parra. (1914 - 2018)

En aquest blog transcrivim un dels seus poemes per recordar-lo...
Extret d'aquí

Cambios de nombre
A los amantes de las bellas letras
Hago llegar mis mejores deseos
Voy a cambiar de nombre a algunas cosas.
Mi posición es ésta:
El poeta no cumple su palabra
Si no cambia los nombres de las cosas.
¿Con qué razón el sol
Ha de seguir llamándose sol?
¡Pido que se llame Micifuz
El de las botas de cuarenta leguas!
¿Mis zapatos parecen ataúdes?
Sepan que desde hoy en adelante
Los zapatos se llaman ataúdes.
Comuníquese, anótese y publíquese
Que los zapatos han cambiado de nombre:
Desde ahora se llaman ataúdes.
Bueno, la noche es larga
Todo poeta que se estime a sí mismo
Debe tener su propio diccionario
Y antes que se me olvide
Al propio dios hay que cambiarle nombre
Que cada cual lo llame como quiera:
Ese es un problema personal.
Nicanor Parra 

dimecres, 10 de gener del 2018

New Moon - Lluna nova de Ted Kooser


El 2017 ens ha deixat alguns bons llibres de poesia publicats i traduïts al català. És un fet minoritari però encara hi ha algunes bones publicacions que ens han ajudat a descobrir poetes que almenys un servidor no coneixia. 
Vull començar aquest 2018 publicant en aquest espai un poema que em va robar el cor d'un poeta contemporani força conegut a EE.UU. però que un servidor no coneixia gens i ha sigut una de les moltes bones descobertes que he realitzat el 2017. 
 
New Moon

How much it must bear on its back,
a great ball of blue shadow,
yet somehow it shines, keeps up
an appearance. For hours tonight,
I walked beneath it, learning.
I want to be better at carrying sorrow.
If my face is a mask, formed over
the shadows that fill me,
may I smile on the world like the moon.

---
Lluna Nova

Quantes coses deu dur a l'esquena,
una gran bolla d'ombra blava,
i tot i així d'alguna forma brilla, manté
l'aparença. Aquesta nit durant hores
he caminat sota seu, aprenent-ne.
Vull ser millor carregant la tristesa.
Si la meva cara és una màscara, formada
damunt les ombres que m'omplen,
que somrigui al món com la lluna.

Ted Kooser
Naixement: 25 d’abril de 1939 (edat: 78), Ames, Iowa, Estats Units
Premis: Poeta estatunidenc premiat per la Library of Congress

Traducció de Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana
extret del llibre "L'ocell  matiner i altres poemes" editat per El Gall Editor, col·lecció trucs i baldufes nº44, Pollença - Mallorca, 2017 

Us recomano també la lectura d'aquest article de Núvol:

Ted Kooser, un poeta gens complaent