dijous, 1 d’octubre de 2020

1 poema per recordar el centenari de Mario Benedetti

 


 


El passat 14 de setembre va fer cent anys del naixement del gran poeta uruguaià Mario Benedetti, un dels grans noms de les lletres llatinoamericanes. 

Llegir notícia aquí

Autoepitafio

Algunos dicen que morí de pena
de veras no me acuerdo / sé que había
una nube blanquísima en el cielo
y un ave errante que dejaba huellas
y me parece que eran de alegría
otros sostienen que morí de gozo
yo tampoco me acuerdo / sé que había
un jilguero encantado con su canto
y un sauce que evaluaba con la lluvia
su cotejo de lágrimas prolijas
sí recuerdo que había conocidos
gente expansiva ufana como pocas
hablaban del mercado de valores
de arte culinaria / de informática
de fútbol / de tabernas / de amnistías
de pronto llegó un soplo de silencio
todo quedó en un coro de callados
se miraron perplejos porque en medio
de aquella vanagloria de la nada
una muchacha pronunció mi nombre.


Mario Benedetti, (Paso de los Toros, 14 de setembre de 1920 - Montevideo, 17 de maig de 2009) va ser un poeta, assagista i escriptor uruguaià pertanyent a la Generació del 45, i una de les personalitats més destacades de la literatura en llengua castellana de l'última meitat del segle xx. La seva prolífica producció literària va incloure més de 80 llibres, molts dels quals van ser traduïts a 20 idiomes. Font: Viquipèdia

Cap comentari:

Publica un comentari