dilluns, 1 de desembre del 2014

Another place (Otro lugar) - Mark Strand

A través del següent poema Pessics d'ànima i poetes del món vol homenatjar la figura d'un destacat poeta nordamericà nascut al Canadà  que ens acaba de deixar. Veieu notícia El País
MARK STRAND 
(1934 - 2014)

Another Place

I walk
into what light
there is
not enough for blindness
or clear sight
of what is to come
yet I see
the water
the single boat
the man standing
he is not someone I know
this is another place
what light there is
spreads like a net
over nothing
what is to come
has come to this
before
this is the mirror
in wich pain is asleep
this is the country
nobody visits

Otro lugar

Entro en la luz
que hay
no enceguece
ni es suficiente para vislumbrar
lo que ha de venir
sin embargo veo
el agua
el único bote
un hombre que está de pie
es alguien que no conozco
este es otro lugar
la luz que hay cubre como una red
la nada
lo que ha de venr
había sido
esto antes:
el espejo donde el dolor duerme
el país que nadie visita.

Traducció de: Juan Sánchez-Pelaez (extret de la següent pàgina: Kalathos )

dilluns, 16 de juny del 2014

2 poemes de Maya Angelou


Fa pocs dies ens va deixar un dels noms imprescindibles dels últims anys de la poesia nordamericana.
Des de Pessics d'ànima i poetes del món li retem homenatge compartint un dels seus poemes...

MAYA ANGELOU (EE.UU.,  1928- 2014)
Maya Angelou va ser una poetessa, novel·lista, activista pels drets civils, actriu i cantant dels EUA. Va ser professora de literatura i estudis americans a la Universitat Wake Forest, a Carolina del Nord.

Versions al castellà: Sandra Toro

UNA PRESUNCIÓN

Dame tu mano

Haceme lugar
para que te lleve
y  te siga
más allá de este furor de la poesía.

Dejá para los otros
la intimidad
de tocar las palabras
y el amor por la pérdida
del amor.

A mí
dame tu mano.

PASAR EL TIEMPO

Tu piel como el amanecer
la mía como el musgo

Una describe el principio
de un final innegable.

La otra, el final de un
principio seguro.

A CONCEIT

Give me your hand

Make room for me 
to lead and follow 
you 
beyond this rage of poetry.

Let others have 
the privacy of 
touching words 
and love of loss 
of love.

For me 
Give me your hand.


PASSSING TIME

 
Your skin like dawn
Mine like musk

One paints the beginning
of a certain end.

The other, the end of a
sure beginning.

dimecres, 23 d’abril del 2014

Alberto Pimenta, un poeta portuguès massa desconegut

"...es el pequeño
hijo de puta
quien da al grande
todo lo que él
necesita
para ser el gran hijo de puta.

además,
el pequeño hijo de puta ve
con buenos ojos
el engrandecimiento
del gran hijo de puta
el pequeño señor
Sujeto Servicial
Sobradamento Simple
o sea, el pequeño hijo de puta."

ALBERTO PIMENTA

*Aquest fragment pertany a: Alberto Pimenta, "Discurso sobre el hijo de puta", Valencia 1990 -
Víctor Orenga Ediciones, S.L. 

Tot i que el fragment pertany a una traducció de fa molts anys ens acabem 
d'assabentar que: 
L'editorial "Pepitas de Calabaza" acaba de recuperar 
"Discurso sobre el hijo-de-puta",un obra transgressora i molt lúcida d'un poeta 
portuguès molt desconegut al nostre país i en la nostra cultura

Qui és Alberto Pimenta?
Segons l'editorial esmentada el descriu com:
Alberto Pimenta (Oporto, 1937) es un poeta practicante de muy diversas disciplinas (poemas escritos, collages, acciones poéticas –performances-, ensayos teóricos, etc.). Apenas conocido en España –y discretamente ignorado por la crítica de su país-, Pimenta es sin duda uno de los poetas portugueses vivos más notables. Autor de una obra variada, sólida y arriesgada siempre, ha publicado una treintena de libros, entre los que figuran títulos como Homo sapiens (1977, &etc), Bestiário Lusitano (1980, Appia), As moscas de pégaso (1998 &etc) o al Face-book (2012, 7 Nós). Su obra, no siempre fácil de traducir, ha sido vertida a numerosos idiomas como el francés, el italiano, el sueco o el alemán.
Dicen que Alberto Pimenta es imposible de clasificar, y quizá sea cierto, pero nos aventuraremos a definirlo como un gran jugador que lo arriesga todo –expresión y pensamiento- en cada partida. Cada texto es, así, un reto para el lector, un reto del que nunca sale indemne.
Un curiós assaig d'un poeta que no sabem si té més de prosa poètica, de crítica o d'assaig o simplement  molta molta ironia...

Sinopsis (segons el portal online de la Librería Diógenes d'Alcalá):
Entre otras -y también relevantes cuestiones- Alberto Pimenta nos ilustra con este Discurso de cómo el hijo-de-puta existe y prácticamente se encuentra en todos los lugares. De lo poco que se sabe acerca de él. De cómo los trajes y la configuración física no bastan para definirlo. De algunos rasgos distintivos del hijo-de-puta. De sus gustos, y los sitios que ocupa. De las maneras del hijo-de-puta de ser hijo-de-puta. De cómo todo hijo-de-puta es por encima de todo hijo-de-puta. De sus grandes especializaciones. De su vida privada y pública. Y de las infinitas variedades de hijo-de-puta.

dissabte, 15 de març del 2014

Rilke - Vinyoli (versos per rellegir)

                                              

                                                           Rilke. Olof Waddington Böcker 
                                                              [imatge extreta de Pinterest]
   "la poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències"  
Vet aquí la frase de Rilke que va incitar a escriure a Joan Vinyoli                                    
                         
                                                               RILKE - VINYOLI 
                                                  Vet aquí dos poetes que no calen presentacions i a la xarxa en podem trobar molta informació. Un servidor sempre ha sentit una certa devoció a Vinyoli i en altres blogs ja n'havia publicat a mode de record  altres versos però en aquesta ocasió només volia fer un brevíssim apunt a mode de presentació abans de compartir els versos de la relació d'aquests dos poetes.

Vinyoli forma part amb d'altres noms, d'aquells poetes imprescindibles de història de la poesia catalana contemporània. Fa tres dècades que ens va deixar i enguany el 2014 s'ha decidit un any commemoratiu en qüestió. 
Pessics d'ànima i poetes del món està dedicat a recopilar i gaudir pessics de versos de poesia del món i Rilke n'és un dels poetes més importants de la poesia occidental. I per tant volia recopilar-ne algún text en aquest espai.

Vinyoli segons la definició de la nota publicada dins l'apartat del Presidència del Gencat que ens anuncia l'any commemoratiu en qüestió, en remarca el següent:
"Influït en els seus orígens per Rainer Maria Rilke i Carles Riba, el poeta Joan Vinyoli es va iniciar en la poesia simbòlica amb la voluntat de construir una veu lírica personal. Progressivament va tendir cap a una línia més realista i existencialista, potenciada per un llenguatge sobri.
L’amor, la mort, la naturalesa, el paisatge urbà i el món dels somnis són alguns dels seus temes i escenaris més freqüents. Al final de la seva vida, Vinyoli es va aferrar a la poesia amb una obra intensa i productiva com a mitjà per fer front al pas del temps i a la fragilitat de l'existència.
Aquest 2014, centenari del seu naixement, commemorem l’Any Vinyoli."(Gencat dixit) 
                 (Sempre és curiós llegir la informació del Anys commemoratius dels portals més "oficials")
Per tant la millor manera d'homenatjar aquests dos noms és rellegint-los i la millor manera de matar dos pardals d'un tret és rellegint les traduccions que el  propi Joan Vinyoli ens va deixar (entenem que dins de les seves múltiples influències poètiques, Rilke n'era una de les predilectes).

Rainer Maria Rilke (Praga [Actualment Rep.Txeca] - 1875 - Montreux [Suïssa] 1926)
"Rainer Maria Rilke és un reconegut poeta austríac en llengua alemanya del segle XX. Va crear imatges persistents que tendeixen a centrar-se en els problemes del cristianisme en una època de descreença, solitud i profunda angoixa." (Viquipèdia dixit)

Joan Vinyoli (Barcelona 1914 - 1984) +info a:http://www.escriptors.cat/autors/vinyolij/index.php
Joan Vinyoli i Pladevall fou un poeta català. Fortament influenciat per Rainer Maria Rilke, va començar a escriure incitat per una frase del mateix. (Viquipèdia dixit un altre cop!)

Sóc conscient que reduïr la profunda relació poètica d'aquest dos autors a dues definicions viquipedianes pot resultar d'un minimalisme extrem i els erudits de la matèria fins i tot pensaran que pot resultar tot plegat frívol però si més no volia donar peu a resaltar com n'és de curiós que un poeta com Vinyoli pugui quedar definit en poques paraules (gairebé influenciats per la nova cultura del tuit minimalista) per la citació de la influència d'un altre pes pesant (mai millor dit) de la Història de la Poesia Europea.

Difícil escollir en un apunt que vol ser també minimalista uns versos de Rilke traduïts per la saviesa de Vinyoli.
I he escollit els següents versos, confesso perquè m'he sentit atrapat per la força del primer vers que t'empeny a llegir-ne la resta amb una fluidesa magistral.

Les seves traduccions de Rainer M. Rilke es troben recollides en les publicacions Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985). 
(la següent traducció ha estat extreta de la següent pàgina: http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiaalemanya/rilke.html#orfeu )


ETS L’ESDEVENIDOR...
Ets l’esdevenidor, l’aurora immensa
sobre les planes de l’eternitat,
el cant del gall rera la nit del temps.
Tu ets el rou, les matines, la noia,
la mare, el foraster i la mort.
tu ets la forma canviant tothora
que sempre solitària s’eleva del destí,
que resta no alabada ni planyuda,
mai no descrita, com un bosc salvatge.
tu ets la quinta essència profunda de les coses
que es guarda de dir d’ella l’últim mot,
i es mostra als altres sempre diferent:
costa per al vaixell, vaixell per a la terra.
          (Trad. Joan Vinyoli)

dimecres, 22 de gener del 2014

La rosa malalta de William Blake

El següent text i primer post del 2014 de Pessics d'ànima és una magnífica traducció de l'escriptor, poeta i traductor Emili Gil d'uns bonics versos de William Blake. L'Emili ha volgut compartir el seu treball i un servidor l'ha volgut compartir en aquest espai.

"La rosa malalta", il·lustrada per William Blake a la pàgina 39 del seu llibre "Songs of Innocence and of Experience Showing the Two Contrary States of the Human Soul "(1794).


"La rosa malalta" (1794), de William Blake. Versió d'Emili Gil


La rosa malalta

Ai, rosa, estàs malalta!
El cuc invisible
que vola en la nit,
en la tempesta udolant,

ha trobat el teu llit
d’alegria carmesí:
i el seu fosc, secret amor,
és destruir la teva vida.

Tot seguit, l'original de William Blake:

The Sick Rose

O Rose thou art sick.
The invisible worm,
That flies in the night
In the howling storm:

Has found out thy bed
Of crimson joy:
And his dark secret love
Does thy life destroy.

WILLIAM BLAKE
(Londres, 28 de novembre de 1757 – Londres, 12 d'agost de 1827
  1. William Blake va ser un poeta, pintor, gravador i místic anglès. Encara que va romandre en gran part desconegut durant el transcurs de la seva vida, actualment el treball de Blake compta amb una alta consideració. Viquipèdia