dilluns, 16 d’octubre del 2017

Rodin - Baudelaire

La Fundació Mapfre exposa sota el títol "L'infern segons Rodin" fins el 21 de gener de 2018 una exposició d'escultures i materials d'Auguste Rodin (1840 -1917) que exploren el camí de la creació artística en l'obra que va marca la seva vida que fou el projecte de "La porta de l'infern".

Tal i com ens indica el programa de mà de l'exposició:
"Rodin va partir de l'Infern de la Divina Comèdia com a punt d'inspiració, però d'una forma molt personal, sense pretendre il·lustrar literalment aquet text. A mesura que avançava el projecte, cada cop estava més influenciat per l'ambigüitat i la sensualitat dels poemes de Les flors del mal (1857) de Charles Baudelaire, la primera edició de les quals va il·lustrar entre 1887 i el 1888. Fascinat per la representació del cos i les seves possibilitats expressives (dolorós, violent, eròtic, etc), Rodin no va parar de dissenyar, modelar i corregir les seves creacions a fi d'expressar tots els impulsos de l'ànima."

"Les fleurs du mal" és una de les grans de la poesia francesa i que ha influenciat molts altres poetes de la poesia europea i universal. Potser desconeixíem la influència de Baudelaire en Rodin i visitar aquesta exposició i poder veure un preciós exemplar de "Les fleurs du mal" amb les il·lustracions de Rodin és un gran redescobriment que anima a rellegir aquesta gran obra. En català cal recordar la traducció del gran Xavier Benguerel.



L’ENEMIC

La meva joventut ha estat un fosc oratge,
el sol, només a ratxes, l’omplí de resplendor;
el llamp, el tro i la pluja han fet un tal damnatge,
que ben pocs fruits conserva el meu jardí en saó.

He aconseguit l’autumne d’idees madurades,
i vet aquí que amb pales i rascles, pas a pas,
caldrà esplanat de nou les terres inundades
on l’aigua obre cavorques tan grans com uns fossars.

¿Qui sap si el reflorir que el meu llarg somni espera
no trobarà al meu sòl net com una ribera
el místic aliment que el rescati amb escreix?

-Oh dolor!, oh dolor! Devora el Temps la vida,
i l’Enemic que al cor ens obre una ferida
de la sang que perdem es fortifica i creix!

    (Versió de Xavier Benguerel)
extret d'aquí