divendres, 21 d’octubre de 2016

Uns versos i una exposició de Jorge Oteiza


"L'art no transforma res, no canvia
el món, no canvia la realitat.
El que l'artista transforma de debò,
mentre evoluciona, transforma
i completa els seus llenguatges,
és a si mateix. I és aquest home,
transformat per l'art, qui pot des
de la vida transformar la realitat."
                  Jorge Oteiza
(Orio, Guipúscoa, 1908 - Sant Sebastià, 2003)

Oteiza fou un destacat escultor de la segona meitat del S.XX però amb una clara preocupació també altres llenguatges i disciplines i per la temàtica que aquest blog ocupa, l'hem volgut destacar com a poeta.

Una exposició:
La Sala d'exposicions de la Pedrera de la Fundació Catalunya - La Pedrera ofereix una retrospectiva sobre l'obra escultòrica que és francament molt interessant per veure la trajectòria artística i vital d'una personalitat complexa i polièdrica que va experimentar amb diferents materials i disciplines fins evolucionar a un tipus d'escultures que cercaven reflexionar sobre el propi espai i el buit que aquests ocupen. 

Oteiza - La desocupació de l'espai
On? Sala d'exposicions La Pedrera - Fundació Catalunya - La Pedrera
Fins quan? fins el 22.01.17
+info a: Oteiza - La desocupació de l'espai

Un poema:
(extret del següent blog: en busca de otras Ítaca)

SÉ QUE VOLARÉ
no me alcanzaréis los muertos
en el propenso río
siempre dispuesto a acostarme
y si acostado siempre dispuesto
a no levantarme
y no me levantaré más
movediza
discontinua perdiz
muero subo al cielo
gota a gota
en el camino
me encuentro a mí mismo
gota a gota que regreso

resbala la tarde en el mojado día
vuelto de espalda en la lluviosa noche
sin un poco de rincón de sitio-suelo
movedizo lento caracol
la vecina noche
sé que volaré
corro en la noche
salto por encima para no hacerle daño
con mi camisón de loco
duermo en camisón para volar de noche
JORGE OTEIZA
Poema incluido en el volumen Poesía (Fundación Museo Jorge Oteiza; Alzuza, 2007).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada