diumenge, 31 de gener de 2016

1 poema i una antologia de Clementina Arderiu



Sempre és una bona notícia saber que hi ha editorials, com La Butxaca que aposten per reeditar, recuperar i difondre l'obre dels nostres grans clàssics. La literatura catalana del segle XX té una excepcional nòmina de bons i bones poetes en llengua catalana. Les dones poetes no sempre han tingut la difusió que es mereixen i algunes com és el cas de Clementina Arderiu va arrossegar durant molts anys l'afegit de ser la dona - poeta del grandíssim Carles Riba. 

Des del blog Pessics d'ànima i poetes del món no acostumo a fer ressenyes ni recomenacions ni crítica poètica, simplement reivindico i comparteixo els versos de poetes nostrats i del món mundial que mereixen ser llegits, rellegits, coneguts, divugats. 

Curiosament aquest 2016 coincideix amb l'efemèride que fa 40 anys que va morir aquesta poeta. Tot plegat pot ser una bona excusa per redescobrir-la.

L'ESPERANÇA, ENCARA
En la meva donzellesa
ja et portava dins el pit,
Esperança, Confiança,
moviment de l'esperit!
"Sempre invoca l'esperança"
-diu un crític- "i de què?"
Mai no m'he sentit ben sola
que Esperança vol dir Fe.
I la casa se'm fa ampla
quan aquest vent s'hi expandeix,
alades paraules sento
veig l'arbre que refloreix.
En la meva viduesa
no vull ombres al meu dol.
He estat i sóc encara
dona que viu a ple sol.
La nit es lliga amb el dia
i et sé tan sovint amb mi!
que volo, somnio i sento
com si encara fos ahir.
Si el meu Carles m'enamora
-oh Esperança!-
tu encara dius que sí. 
 
 Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 6 de juliol de 1889 - 17 de febrer de 1976) va ser una poetessa catalana. Influïda per la poesia popular catalana, Josep Carner i Joan Maragall, va ser autora dels llibres Cançons i elegies (1916), Sempre i ara (1946), que va guanyar el premi Joaquim Folguera, És a dir (1959) i L'esperança encara (1969), entre d'altres (Viquipèdia dixit)
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada