Adéu a la poesia
Vinga, àngel caigut, plega la teva ala rosa;
treu-te el vestit blanc i els bells raigs d'or;
cal, de dalt dels cels on estenies el teu poder,
fugir com un estel, i caure en la prosa.
Necessitem que damunt del sòl el teu peu d’ocell aterri.
Caminar, en lloc de volar: no és temps encara;
reclou en el teu cor el tresor harmoniós;
que la teva arpa, s’assossegui un moment i reposi.
Ah, pobre nen del cel, cantaràs en va.
No entendran pas el teu llenguatge diví;
als més dolços acords les seves orelles són closes!
Però, abans d' anar-te’n, bell àngel d'ulls blaus,
troba, de ma part, la pàl·lida estimada,
i col·loca al seu front un llarg petó de comiat!
(El present poema aparegué l'antologia La Comédie de la Mort et poésies diverses, de Théophile Gautier, publicada l’any 1838).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada