diumenge, 11 de març de 2012

Li Bai (uns versos traduïts i adaptats de)




A través de blogs com Nàufragiobrer, Lletres i Paisatges del Baix Llobregat i més recentment amb Full de naufragis he recordat, citat i homenatjat diversos autors que han tingut vinculació amb la nostra cultura. Alguns d'aquests autors han destacat per altres facetes com la de traductor. Un exemple de traductor podría ser...

Francesc Parcerisas (Begues, 1944) se'l coneix per la seva faceta de poeta però ha adaptat i traduït diversos textos d'altres literatures.


La literatura oriental va arribar a casa nostra a través de les formes poètiques de l'haikú i la tanka. Grans poetes catalans del S.XX com Riba, Leveroni o Carner n'adaptaren i n'escriviren bastants i divulgaren aquesta forma pòetica a casa nostra.


Fa uns mesos a Casa Àsia un recital poètic es va encarregar de recordar aquesta tradició poètica en la literatura catalana:


Avui volíem recuperar un text que es va llegir en aquell recital:



COMPLANTA DE L'ESCALA DE JOIELLS

Els esglaons enjoiellats són gairebé blancs de rosada,
És tan tard que la rosada amara les meves mitges de gasa,
I jo abaixo la cortina cristal·lina
I contemplo la lluna a través de la tardor clara.


Nota: Complanta, per tant hi ha quelcom de què plànyer-se. Escala de joiells, per tant un palau. Mitges de gasa, per tant una cortesana, no una serventa la que es plany. Tardor clara, per tant ell no té cap excusa de mal temps. A més, ella ha arribat d'hora, perquè la rosada no sols ha blanquejat les escales, sinó que ha amarat les mitges. El poema és especialment preuat perquè ella no formula cap retret directe.


(Li Bai, versió d'Ezra Pound (1914), traduïda per Francesc Parcerisas, 1985)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada