Versos de Vidal Alcover+Exposició Apel·les Mestres

 riu, que riu la primavera
 i als brancons del cirerer
ja s'encén qualque cirera.

 Jaume Vidal i Alcover
(Manacor, 1923 - Barcelona, 1991)
 Fou un escriptor mallorquí autor d'una extensa obra poètica, narrativa, teatral i assagística. També féu traducció.

Que bonics aquests versos de Vidal Alcover!  
De tan en tan cal redescobrir i recordar que tenim grans poetes en la nostra literatura.
(versos descoberts gràcies al tuit de: Josep Porcar)

Un altre d'aquells autors per redescobrir és...
 Apel·les Mestres
(segons viquipèdia dixit)
(Barcelona, 29 d'octubre de 1854 - 19 de juliol de 1936), també Apeles Mestres, d'acord amb la grafia que ell mateix emprava, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.
Visqué els canvis socials i urbanístics de la ciutat, tot i mantenir sempre les arrels culturals de la terra. Impulsà les arts gràfiques a Catalunya, reivindicant la categoria artística de la figura poc considerada socialment del dibuixant. L'obra gràfica de Mestres és una referència obligada per conèixer els orígens del còmic espanyol. Com a escriptor va conrear diversos gèneres: poesia, teatre, prosa... que sovint fusionava i il·lustrava amb dibuixos propis. L'any 1908 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis extraordinaris dels Jocs Florals.

 Actualment l'Arxiu històric de la Ciutat de Barcelona té programada fins el 31 d'Octubre una exposició creada per l'Esbart Català de Dansaires que ens ajuda a endinsar-nos en un autor totalment polièdric i polifacètic.

"L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona acull des del dia 7 de maig i fins al 31 d’octubre de 2015 l’exposició Apel·les Mestres, artista complet i home polièdric organitzada per l’Esbart Català de Dansaires l’any 2012, amb motiu del setanta-cinquè aniversari de la mort de l’artista barceloní i de la presentació de l’estendard de l’Esbart que conté el dibuix d’Apel·les Mestres Al·legoria a la dansa."

Extret de la pàgina de l'Esbart Català de Dansaires

Fulles d'herba - Walt Whitman (2 fragments)

Des de fa pocs mesos...per fi gaudim en català d'una traducció completa completíssima de l'obra magna del poeta nordamericà 
Walt Whitman. L'autor va passar-se bona part de la seva vida escrivint i reescrivint aquest recull poètic i es podria considerar una obra cabdal en la Història de la poesia.

1. Walter "Walt" Whitman està considerat un dels poetes més influents nascuts als Estats Units. Amb una obra que s'ha traduït a més de 30 idiomes, se sol acceptar que Whitman inventa la literatura contemporània americana com a gènere. Viquipèdia 

Walter "Walt" Whitman (31 de maig de 1819 - 26 de març de 1892)

Tota la informació d'aquesta edició aquí

Tu, lector, bategues vida i orgull i amor ben igual que jo,
Per això teus són aquests cants
«Tu, lector», Walt Whitman

37 anys va trigar Walt Whitman a bastir-la
4 anys ha trigat Jaume C. Pons Alorda a traduir-la

Màscara

Una màscara, que per natura perpetuament oculta,

Amaga el seu rostre, amaga la seva forma,

Canvis i transformacions cada hora, cada moment,

Cau sobre ella fins i tot quan ella dorm.

Pensatiu i vacil·lant

Pensatiu i vacil·lant,

Escric les paraules els morts,

Perquè els morts són vius

(Potser els únics vius, els reals,

I jo sóc l'aparició, l'espectre)

Un obra mítica, profunda, única, immensa, irrepetible, imprescindible i molt recomenable   llegir-ne alguns fragments. 

Another place (Otro lugar) - Mark Strand

A través del següent poema Pessics d'ànima i poetes del món vol homenatjar la figura d'un destacat poeta nordamericà nascut al Canadà  que ens acaba de deixar. Veieu notícia El País

MARK STRAND 

(1934 - 2014)

Another Place

I walk
into what light
there is
not enough for blindness
or clear sight
of what is to come
yet I see
the water
the single boat
the man standing
he is not someone I know
this is another place
what light there is
spreads like a net
over nothing
what is to come
has come to this
before
this is the mirror
in wich pain is asleep
this is the country
nobody visits

Otro lugar

Entro en la luz
que hay
no enceguece
ni es suficiente para vislumbrar
lo que ha de venir
sin embargo veo
el agua
el único bote
un hombre que está de pie
es alguien que no conozco
este es otro lugar
la luz que hay cubre como una red
la nada
lo que ha de venr
había sido
esto antes:
el espejo donde el dolor duerme
el país que nadie visita.

Traducció de: Juan Sánchez-Pelaez (extret de la següent pàgina: Kalathos )

2 poemes de Maya Angelou

Fa pocs dies ens va deixar un dels noms imprescindibles dels últims anys de la poesia nordamericana.
Des de Pessics d'ànima i poetes del món li retem homenatge compartint un dels seus poemes...

MAYA ANGELOU (EE.UU.,  1928- 2014)
Maya Angelou va ser una poetessa, novel·lista, activista pels drets civils, actriu i cantant dels EUA. Va ser professora de literatura i estudis americans a la Universitat Wake Forest, a Carolina del Nord.

Versions al castellà: Sandra Toro

UNA PRESUNCIÓN

Dame tu mano

Haceme lugar

para que te lleve

y  te siga

más allá de este furor de la poesía.

Dejá para los otros

la intimidad

de tocar las palabras

y el amor por la pérdida

del amor.

A mí

dame tu mano.

PASAR EL TIEMPO

Tu piel como el amanecer

la mía como el musgo

Una describe el principio

de un final innegable.

La otra, el final de un

principio seguro.

A CONCEIT

Give me your hand

Make room for me 
to lead and follow 
you 
beyond this rage of poetry.

Let others have 
the privacy of 
touching words 
and love of loss 
of love.

For me 
Give me your hand.

PASSSING TIME

 

Your skin like dawn
Mine like musk

One paints the beginning
of a certain end.

The other, the end of a
sure beginning.

Alberto Pimenta, un poeta portuguès massa desconegut

"...es el pequeño
hijo de puta
quien da al grande
todo lo que él
necesita
para ser el gran hijo de puta.

además,
el pequeño hijo de puta ve
con buenos ojos
el engrandecimiento
del gran hijo de puta
el pequeño señor
Sujeto Servicial
Sobradamento Simple
o sea, el pequeño hijo de puta."

ALBERTO PIMENTA

*Aquest fragment pertany a: Alberto Pimenta, "Discurso sobre el hijo de puta", Valencia 1990 -

Víctor Orenga Ediciones, S.L. 

Tot i que el fragment pertany a una traducció de fa molts anys ens acabem 

d'assabentar que: 

L'editorial "Pepitas de Calabaza" acaba de recuperar 

"Discurso sobre el hijo-de-puta",un obra transgressora i molt lúcida d'un poeta 

portuguès molt desconegut al nostre país i en la nostra cultura

Qui és Alberto Pimenta?

Segons l'editorial esmentada el descriu com:

Alberto Pimenta (Oporto, 1937) es un poeta practicante de muy diversas disciplinas (poemas escritos, collages, acciones poéticas –performances-, ensayos teóricos, etc.). Apenas conocido en España –y discretamente ignorado por la crítica de su país-, Pimenta es sin duda uno de los poetas portugueses vivos más notables. Autor de una obra variada, sólida y arriesgada siempre, ha publicado una treintena de libros, entre los que figuran títulos como Homo sapiens (1977, &etc), Bestiário Lusitano (1980, Appia), As moscas de pégaso (1998 &etc) o al Face-book (2012, 7 Nós). Su obra, no siempre fácil de traducir, ha sido vertida a numerosos idiomas como el francés, el italiano, el sueco o el alemán.

Dicen que Alberto Pimenta es imposible de clasificar, y quizá sea cierto, pero nos aventuraremos a definirlo como un gran jugador que lo arriesga todo –expresión y pensamiento- en cada partida. Cada texto es, así, un reto para el lector, un reto del que nunca sale indemne.

Un curiós assaig d'un poeta que no sabem si té més de prosa poètica, de crítica o d'assaig o simplement  molta molta ironia...

Sinopsis (segons el portal online de la Librería Diógenes d'Alcalá):

Entre otras -y también relevantes cuestiones- Alberto Pimenta nos ilustra con este Discurso de cómo el hijo-de-puta existe y prácticamente se encuentra en todos los lugares. De lo poco que se sabe acerca de él. De cómo los trajes y la configuración física no bastan para definirlo. De algunos rasgos distintivos del hijo-de-puta. De sus gustos, y los sitios que ocupa. De las maneras del hijo-de-puta de ser hijo-de-puta. De cómo todo hijo-de-puta es por encima de todo hijo-de-puta. De sus grandes especializaciones. De su vida privada y pública. Y de las infinitas variedades de hijo-de-puta.

Rilke - Vinyoli (versos per rellegir)

                                              

                                                           Rilke. Olof Waddington Böcker 
                                                              [imatge extreta de Pinterest]
   "la poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències"  
Vet aquí la frase de Rilke que va incitar a escriure a Joan Vinyoli                                    
                         
                                                               RILKE - VINYOLI 
                                                  Vet aquí dos poetes que no calen presentacions i a la xarxa en podem trobar molta informació. Un servidor sempre ha sentit una certa devoció a Vinyoli i en altres blogs ja n'havia publicat a mode de record  altres versos però en aquesta ocasió només volia fer un brevíssim apunt a mode de presentació abans de compartir els versos de la relació d'aquests dos poetes.

Vinyoli forma part amb d'altres noms, d'aquells poetes imprescindibles de història de la poesia catalana contemporània. Fa tres dècades que ens va deixar i enguany el 2014 s'ha decidit un any commemoratiu en qüestió. 
Pessics d'ànima i poetes del món està dedicat a recopilar i gaudir pessics de versos de poesia del món i Rilke n'és un dels poetes més importants de la poesia occidental. I per tant volia recopilar-ne algún text en aquest espai.

Vinyoli segons la definició de la nota publicada dins l'apartat del Presidència del Gencat que ens anuncia l'any commemoratiu en qüestió, en remarca el següent:
"Influït en els seus orígens per Rainer Maria Rilke i Carles Riba, el poeta Joan Vinyoli es va iniciar en la poesia simbòlica amb la voluntat de construir una veu lírica personal. Progressivament va tendir cap a una línia més realista i existencialista, potenciada per un llenguatge sobri.

L’amor, la mort, la naturalesa, el paisatge urbà i el món dels somnis són alguns dels seus temes i escenaris més freqüents. Al final de la seva vida, Vinyoli es va aferrar a la poesia amb una obra intensa i productiva com a mitjà per fer front al pas del temps i a la fragilitat de l'existència.

Aquest 2014, centenari del seu naixement, commemorem l’Any Vinyoli."(Gencat dixit) 

                 (Sempre és curiós llegir la informació del Anys commemoratius dels portals més "oficials")
Per tant la millor manera d'homenatjar aquests dos noms és rellegint-los i la millor manera de matar dos pardals d'un tret és rellegint les traduccions que el  propi Joan Vinyoli ens va deixar (entenem que dins de les seves múltiples influències poètiques, Rilke n'era una de les predilectes).

Rainer Maria Rilke (Praga [Actualment Rep.Txeca] - 1875 - Montreux [Suïssa] 1926)
"Rainer Maria Rilke és un reconegut poeta austríac en llengua alemanya del segle XX. Va crear imatges persistents que tendeixen a centrar-se en els problemes del cristianisme en una època de descreença, solitud i profunda angoixa." (Viquipèdia dixit)

Joan Vinyoli (Barcelona 1914 - 1984) +info a:http://www.escriptors.cat/autors/vinyolij/index.php
Joan Vinyoli i Pladevall fou un poeta català. Fortament influenciat per Rainer Maria Rilke, va començar a escriure incitat per una frase del mateix. (Viquipèdia dixit un altre cop!)

Sóc conscient que reduïr la profunda relació poètica d'aquest dos autors a dues definicions viquipedianes pot resultar d'un minimalisme extrem i els erudits de la matèria fins i tot pensaran que pot resultar tot plegat frívol però si més no volia donar peu a resaltar com n'és de curiós que un poeta com Vinyoli pugui quedar definit en poques paraules (gairebé influenciats per la nova cultura del tuit minimalista) per la citació de la influència d'un altre pes pesant (mai millor dit) de la Història de la Poesia Europea.

Difícil escollir en un apunt que vol ser també minimalista uns versos de Rilke traduïts per la saviesa de Vinyoli.
I he escollit els següents versos, confesso perquè m'he sentit atrapat per la força del primer vers que t'empeny a llegir-ne la resta amb una fluidesa magistral.

Les seves traduccions de Rainer M. Rilke es troben recollides en les publicacions Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985). 
(la següent traducció ha estat extreta de la següent pàgina: http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiaalemanya/rilke.html#orfeu )

ETS L’ESDEVENIDOR...

Ets l’esdevenidor, l’aurora immensa
sobre les planes de l’eternitat,
el cant del gall rera la nit del temps.
Tu ets el rou, les matines, la noia,
la mare, el foraster i la mort.

tu ets la forma canviant tothora
que sempre solitària s’eleva del destí,
que resta no alabada ni planyuda,
mai no descrita, com un bosc salvatge.

tu ets la quinta essència profunda de les coses
que es guarda de dir d’ella l’últim mot,
i es mostra als altres sempre diferent:
costa per al vaixell, vaixell per a la terra.

          (Trad. Joan Vinyoli)

La rosa malalta de William Blake

El següent text i primer post del 2014 de Pessics d'ànima és una magnífica traducció de l'escriptor, poeta i traductor Emili Gil d'uns bonics versos de William Blake. L'Emili ha volgut compartir el seu treball i un servidor l'ha volgut compartir en aquest espai.

"La rosa malalta", il·lustrada per William Blake a la pàgina 39 del seu llibre "Songs of Innocence and of Experience Showing the Two Contrary States of the Human Soul "(1794).

"La rosa malalta" (1794), de William Blake. Versió d'Emili Gil

La rosa malalta

Ai, rosa, estàs malalta!
El cuc invisible
que vola en la nit,
en la tempesta udolant,

ha trobat el teu llit
d’alegria carmesí:
i el seu fosc, secret amor,
és destruir la teva vida.

Tot seguit, l'original de William Blake:

The Sick Rose

O Rose thou art sick.

The invisible worm,

That flies in the night

In the howling storm:

Has found out thy bed

Of crimson joy:

And his dark secret love

Does thy life destroy.

WILLIAM BLAKE

(Londres, 28 de novembre de 1757 – Londres, 12 d'agost de 1827) 

William Blake va ser un poeta, pintor, gravador i místic anglès. Encara que va romandre en gran part desconegut durant el transcurs de la seva vida, actualment el treball de Blake compta amb una alta consideració. Viquipèdia

Arbres de Nadal (Christmas Trees) de Robert Frost - Bones Festes!!

Arbres de Nadal

Robert Frost (1920)

(2 Fragments)

(Una Carta de Nadal Circular)  La ciutat s'havia retirat a si mateix  I va sortir per fi el país a país;  Quan no està entre remolins de neu vénen a mentir  I remolins de fulles que encara no establert, es va dur  Un estrany al nostre pati, que semblava la ciutat,  No obstant això, ho va fer de manera país on hi ha  Es va asseure i va esperar fins que ell ens va treure  A-botonar abrics per preguntar-li qui era.  Ell va demostrar ser la ciutat vénen de nou  Per buscar alguna cosa que havia deixat enrere  I no podia prescindir i mantenir la seva Nadal.  Ell em va preguntar si volia vendre els meus arbres de Nadal;  Els meus bosc-els bàlsams joves avets com un lloc  On són totes les cases i les esglésies tenen torres.  Jo no havia pensat en ells com arbres de Nadal.  Dubto que em vaig sentir temptat per un moment  Per vendre els seus peus per anar en els cotxes  I deixar el vessant darrere de la casa tot nu,  Quan el sol brilla ara no més calent que la lluna.               ******* "Un miler d'arbres de Nadal!-El que cada un?"  Sentia una necessitat d'estovament que a mi:  "Uns mil arbres vindria a trenta dòlars".  Llavors jo estava segura que mai havia tingut la intenció  Perquè ell els té. No tornar a mostrar sorpresa!  Però $ 30 semblava tan petit al costat de  L'extensió de les pastures em tira, tres rals  (Per això va ser tot el descobert per cap),  Tres cèntims tan petits al costat dels amics del dòlar  Hauria d'estar escrit a menys d'una hora  Tornaria a pagar a les ciutats dels arbres bons com aquests,  Regular sagristia arbres sencers Escoles Dominicals  Podria passar l'estona suficient per encarregar-se de prou.  Un miler d'arbres de Nadal que no sabia que tenia!  Val tres centaus més per regalar de vendre,  Com es mostra mitjançant un càlcul simple.  Llàstima que no podia posar un en una carta.  No puc deixar desitjant poder enviar-li una,  En podeu afegir-hi un Bon Nadal. ROBERT FROST(San Francisco (EE.UU.) 1874 - Boston 1963) Enguany fa 50 anys de la mort d'un dels gran poetes norteamericans i l'he volgut recordar amb un dels seus poemes nadalencs més coneguts.  *Text original en anglès: Christmas Trees (A Christmas circular letter)http://www.bartleby.com/119/2.html *Traducció al castellà: Los árboles de Navidad http://navidad.lecovok.com/famosos-poemas-de-navidad.html *Text complet traduït al català: http://www.leoaquarium.tk/od/poems/l/blfrostchristmas.htm?-Arbres-de-Nadal-de-Robert-Frost AMB AQUEST POEMA DES DE PESSICS D'ÀNIMA I POETES DEL MÓN US DESITJO: BONES FESTES!!

3 poemes mexicans per Tots Sants

                            [imatge extreta de http://www.ushispanicministry.com/archives/1161]

*Tots Sants i el dia dels fidels Difunts són dies molt celebrats en algunes cultures com la cultura mexicana.
He trobat per casualitat uns versos d'un poeta contemporani mexicà que són un bon exemple de la influència i la importància que té aquesta tradició fins i tot en la literatura i lletres mexicanes.

**Són uns poemes d'un poeta de Puebla que les seves arrels són plenament indígenes i es diu Alberto Hernández Casimira. De l'autor, més enllà de les seves arrels i que és un autor contemporani, n'he conseguit trobar poca informació. (i els poemes són extrets d'apèndixs d'alguns estudis actuals sobre poesia indígena méxicana contemporània)

Vet aquí unes paraules del seu editor: (extretes del blog: http://elerranteeditor.blogspot.com.es/)

"El indigenismo se expresa de diversas maneras según la gente, el momento y las circunstancias. Todas estas manifestaciones tienen en común el deseo de exaltar las culturas indígenas del pasado y lo que permanece de ellas en el presente.

Esta coyuntura propicia asimismo un “despertar” de la conciencia histórica de los indígenas, así como el deseo de reivindicar un pasado y enriquecer con nuevos matices los atributos culturales vigentes de su razón de ser.

Cualquiera que haya sido la intención que motiva el resurgimiento, estas tendencias permitieron que la voz todavía tenue de algunos autores indígenas fuera escuchada y que sus obras se dieran a conocer.

Alberto Hernández Casimira, oriundo de Huauchinango, Puebla, hablante nativo de la lengua náhuatl, es uno de estos autores que quieren ser oídos, leídos, no sólo en la lengua nacional: el castellano, sino también en una lengua más entrañablemente mexicana: el náhuatl, su lengua materna.

El sólo hecho de expresarse en náhuatl es un grito de protesta. Pero Alberto Hernández no se limita a expresar su sentir profundo en la lengua de sus ancestros. En una introducción, expresa el deseo de ver los “patrones culturales indígenas” reconocidos como tales, como una opción existencial en la tierra y no rechazados en tanto manifiestan un supuesto retraso cultural."

                                           VERDAD SOBRE LA MUERTE
                                           Sólo muriendo en gran pecado equivale morir eternamente,
                                           el vivir sin querer haber amado 
                                           buscando un perderse eternamente.

                                           Mas el morir por ser crucificado
                                           a sabiendas amando inmensamente
                                           en pos de nuestro ser resucitado
                                           aunque en día de fecha no inminente.

                                           Es un morir sublime y muy dichoso,
                                           es búsqueda de una ansiada gloria
                                           aunque la vida sea inmensa pena.
                                              
                                           Librándonos de tan fatal cadena
                                           dando paso a una nueva historia
                                           donde se goza de todo lo grandioso...

                                                  TODOS LOS SANTOS

                                           Olor de incienso, flores, pan de muerto
                                           y tamal en espléndidos altares,
                                           de manjares no es un derroche incierto
                                           en nuestros exigentes paladares.

                                           Es el anhelo de ser nunca yerto
                                           de este cuerpo en estos caminares,
                                           es el anclar viviente del real puerto
                                           des de estos mundanales valladares.

                                           De nuestra alma es vida en excelencia
                                           en el umbral de ese gran futuro
                                           que aquí forja nuestro acto diestro.

                                           Lejos de ser un ritual siniestro
                                           en orgía de apetito inmaduro
                                           como opinan los hombres sin conciencia.

                                                     Alberto Hernández Casimira 
                                       (Indígena nahua de Xolotla, Pahuatlán, Puebla, México)

                                                             ****
Hernández Casimira és un bon exemple de com ha continuat la tradició poètica entorn la vida i la mort en la cultura Naua mexicana i de com n´és una temàtica mil·lenària. Alguns historiadors, antropòlegs i estudiosos com Angel María Garibay Kintana y Miguel León Portilla  han adaptat a la llengua castellana alguns poemes antiquíssims:
"La literatura de los pueblos de habla náhuatl es la más conocida de las literaturas de los pueblos del México antigüo. Durante los primeros años de la conquista y colonia, los frailes hicieron una buena cantidad de documentos que fijaron en caracteres latinos la tradición oral de estos pueblos. Gracias a la labor de estudiosos contemporáneos, como Angel María Garibay Kintana y Miguel León Portilla, podemos acercarnos a esta manifestación artística de los pueblos prehispánicos."

Sed de inmortalidad

Autor: Netzahualcóyotl (1450)
Cantares mexicanos

Niwinti, nichoka, niknotlamati, nikmati, nik-itoa, nik-elnamiki: ¡maka aik nimiki, maka aik nipoliwi! Inkan ahmicowa, inkan ontepetiwa, in ma onkan niauh: ¡maka aik nimiki, maka aik nipoliwi!

Me siento fuera de sentido, lloro, me aflijo y pienso, digo y recuerdo: ¡Oh, si nunca yo muriera, si nunca desapareciera!... ¡Vaya yo donde no hay muerte, donde se alcanza victoria! Oh, si nunca yo muriera, si nunca desapareciera...

2 poemes de Jack Kerouac

Jack Kerouac (Lowell, Massachusetts 12 de març de 1922 - St. Petersburg, Florida 21 d'octubre de 1969) novel·lista i poeta nord-americà. Icona i ànima de "Generació Beat".

Autoestopista “Trato de llegar a la soleada California” —          ¡Bum! Es esta horrenda trinchera que le hace parecer un gángster imaginario autoderrotado y autoasesinado, un idiota con un lamentable abrigo, ¿cómo podrían comprender mis empapadas mochilas —¿mis embarradas mochilas?—          “Mira, Joh, un autoestopista”          “Parece que tiene una pistola escondida bajo esa abrigo del I.R.A.”          “Mira Fred, a ese hombre junto a la carretera”          “Algunos maníacos sexuales aparecieron impresos en 1938 en una revista porno”—          “Encontrarás su cadáver azul en una edición sombreada de verde, con manchas de hacha”. Esta preciosa ciudad blanca...          13 Esta preciosa ciudad blanca Al otro lado del país No me resultará Adecuada nunca más He visto el movimiento del cielo Dije: "Esto es el fin" Porque estaba cansado de todos esos presagios Y en cualquier momento en que          me necesites Llama          estaré en el otro                   extremo Esperando          en la pared final          14 San Francisco Blues Escritos en una mecedora Del Hotel Cameo Barrio chino de San Francisco Diecinueve cuarenta cuatro

JACK KEROUAC

Versiones de:Mariano Antolín Rato