dimarts, 22 de maig del 2018

1 poema en motiu del Centenari de la Montserrat Abelló

SOVINT DIEM

Sovint diem
... això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.

Però hi ha ulls que no coneixem
que escriuen l'horitzó,
llavis que xiuxiuegen.

Orelles que perceben,
que amatents escolten

allà al fons de la nit.

Aquesta és la força que busquem,
l'amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.

Montserrat Abelló, Dins de l'esfera del temps