Enguany fa 10 anys de la desaperició d'aquest gran escriptor que fou Roberto Bolaño. La seva influència i el seu llegat ens arriben ara en forma d'una gran retrospectiva al CCCB de Barcelona. Interessantíssima retrospectiva per conèixer d'aprop totes les etapes, llibres, fotos, records i manuscrits.
Cal dir que l'exposició incentiva i molt llegir o rellegir l'obra d'aquest autor.
Reconec que el que més desconeixia i més em va crida l'atenció fou la seva obra poètica.
He llegit aquests dies el seu recull de poemes "Los perros reománticos" publicat per Acantilado.
No sabria quin poema destacar perquè tots tenen quelcom i conviden a ser rellegits més d'un cop.
RESURRECCIÓN
La poesia entra en el sueño
como un buzo en un lago.
La poesía, más valiente que nadíe,
entra y cae
a plomo
en un lago infinito como Loch Ness
o turbio e infausto com el lago Balatón.
Contempladla desde el fondo:
un buzo
inocente
envuelto en las plumas
de la voluntad.
La poesia entra en el sueño
como un buzo muerto
en el ojo de Dios.
Roberto Bolaño
(Santiago de Chile, 1953 - Barcelona 2003)
"¿COMO SE LLAMA ESTO?,
pregunté.
OCÉANO.
Una larga y lenta
Universidad."
Etiquetes
clàssics
(2)
festivals nous autors
(3)
música+poesia
(5)
notícies
(9)
poesia africana
(1)
poesia alemanya
(5)
poesia anglesa
(11)
poesia castellana
(9)
poesia catalana
(19)
poesia de tradició oriental
(1)
poesia europea
(18)
poesia francesa
(10)
poesia grega
(1)
poesia hindú
(1)
poesia italiana
(3)
poesia japonesa
(2)
poesia llatinoamericana
(6)
poesia mexicana
(2)
poesia nordamericana
(16)
poesia nòrdica
(1)
poesia polonesa
(2)
poesia portuguesa
(3)
poesia russa
(2)
poesia xinesa
(3)
dilluns, 15 d’abril del 2013
Rellegir Bolaño. L'arxiu Bolaño.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada