dilluns, 4 de juliol del 2016

Uns versos d'Eduardo Galeano



Hi ha versos que quan els redescobreixes, també redescobreixes la grandesa del seu autor com és el cas d'Eduardo Galeano.

Uns versos de Jaime Gil de Biedma

Hi ha versos que quan els redescobreixes, també redescobreixes la grandesa del seu autor com és el cas de Jaime Gil de Biedma 




dilluns, 11 d’abril del 2016

Sonet LVI -Recordar els sonets de Shakespeare




                                                           William Shakespeare
Shakespeare és un dels grans grans clàssics de la literatura no només anglosaxona sinó Universal. 
Enguany el 2016 és l'Any Shakespeare per ontonomàsia ja que aquest proper 23 d'abril es celebra el 400 aniverari de la mort. 

Des de Pessics d'ànima i poetes del món, tot i que en el seu dia ja vàrem publicar un sonet del gran dramaturg anglès, enguany per sumar-nos al cèlebre aniversari també en volem recuperar d'altres.

Enllaços dels sonets:
Shakespeare's sonnets
 Poetry Shakespeare  
 Sonetos (Shakespeare)
Poesía de William Shakespeare
Sonets (Shakespeare)
Els sonets de Shakespeare (blog la serp blanca) 
Sonet 73
Shakespeare en català
Els sonets - Grup 62



SONET LVI

Dolç, amor, renova forces! No sigui dit
que el teu agut impuls s'ajup més que la gana:
ell s'alleuja bé en qui avui s'ha nodrit
però demà, punyent, torna més sobirana.

Amor, sigues així; ni que omplis a desdir
la fam dels ulls, avui, d'aliment que enlluerna,
mira demà de nou, i no facis morir
l'esperit de l'amor amb deixadesa eterna.

Que aquest trist interval sigui com l'oceà
que separa les ribes; nova parella unida
s'hi espera cada dia, i quan veuran tornar
l'amor, la visió serà més beneïda;

O sigui com l'hivern, ple de ncessitats,
que fa tornar els estius triplement desitjats.

     (Trad. Joan Triadú)



dimarts, 22 de març del 2016

Dia Mundial de la Poesia i uns versos d'Olga Xirinacs

Aquest passat 21 de març hem celebrat un any més el Dia Mundial de la Poesia. Com ja és tradició en els darrers anys, la Instistució de les Lletres Catalanes encarrega uns versos a un poeta de renom. Enguany li ha tocat de forma molt merescuda a l'escriptora Olga Xirinacs.


Transcrivim el magnífic poema d'Olga Xirinacs. El poema l'hem transcrit a través del blog poètic El Cau de Calpurni. 
              PRENEU LES ROSES
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada 
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre 
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.


OLGA XIRINACS 
(Tarragona, 1936) 

diumenge, 31 de gener del 2016

Versos de José Emilio Pacheco


Fa pocs dies vaig descobrir la figura del gran poeta mexicà José Emilio Pacheco. Era al final d'una xerrada en un centre cultural i la conferenciant va acabar la xerrada amb uns preciosos versos d'aquest poeta. Vaig preguntar:qui és? 
Mai és tard per descobrir versos de molts poetes que desconeixem però que amaguem molta grandesa.

 El mar sigue adelante
Entre tanto guijarro de la orilla
no sabe el mar
en dónde deshacerse

¿Cuándo terminará su infernidad
que lo ciñe
a la tierra enemiga
como instrumento de tortura
y no lo deja agonizar
no le otorga un minuto de reposo?

Tigre entre la olarasca
de su absoluta impermanencia
Las vueltas
jamás serán iguales
La prisión
es siempre idéntica a sí misma

Y cada ola quisiera ser la última
quedarse congelada
en la boca de sal y arena
que mudamente
le está diciendo siempre:
Adelante
 (Ciutat de Mèxic 30 juny 1939 - 26 gener 2014)

José Emilio Pacheco Berny va ser un escriptor mexicà l'obra del qual abasta la poesia, la crònica, la novel·la i el conte, així com l'assaig i la traducció.(viquipèdia dixit)

1 poema i una antologia de Clementina Arderiu



Sempre és una bona notícia saber que hi ha editorials, com La Butxaca que aposten per reeditar, recuperar i difondre l'obre dels nostres grans clàssics. La literatura catalana del segle XX té una excepcional nòmina de bons i bones poetes en llengua catalana. Les dones poetes no sempre han tingut la difusió que es mereixen i algunes com és el cas de Clementina Arderiu va arrossegar durant molts anys l'afegit de ser la dona - poeta del grandíssim Carles Riba. 

Des del blog Pessics d'ànima i poetes del món no acostumo a fer ressenyes ni recomenacions ni crítica poètica, simplement reivindico i comparteixo els versos de poetes nostrats i del món mundial que mereixen ser llegits, rellegits, coneguts, divugats. 

Curiosament aquest 2016 coincideix amb l'efemèride que fa 40 anys que va morir aquesta poeta. Tot plegat pot ser una bona excusa per redescobrir-la.

L'ESPERANÇA, ENCARA
En la meva donzellesa
ja et portava dins el pit,
Esperança, Confiança,
moviment de l'esperit!
"Sempre invoca l'esperança"
-diu un crític- "i de què?"
Mai no m'he sentit ben sola
que Esperança vol dir Fe.
I la casa se'm fa ampla
quan aquest vent s'hi expandeix,
alades paraules sento
veig l'arbre que refloreix.
En la meva viduesa
no vull ombres al meu dol.
He estat i sóc encara
dona que viu a ple sol.
La nit es lliga amb el dia
i et sé tan sovint amb mi!
que volo, somnio i sento
com si encara fos ahir.
Si el meu Carles m'enamora
-oh Esperança!-
tu encara dius que sí. 
 
 Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 6 de juliol de 1889 - 17 de febrer de 1976) va ser una poetessa catalana. Influïda per la poesia popular catalana, Josep Carner i Joan Maragall, va ser autora dels llibres Cançons i elegies (1916), Sempre i ara (1946), que va guanyar el premi Joaquim Folguera, És a dir (1959) i L'esperança encara (1969), entre d'altres (Viquipèdia dixit)
 

dimecres, 30 de desembre del 2015

Uns versos de Jesús Lizano (poeta que ens ha deixat aquest 2015)

                                                     [imatge extreta de www.ara.cat]
Locos buenos son 
los que no aspiran a dominar 
a los otros locos 
aquellos que sólo aspiran 
a vivir nuestros límites 
embelleciéndolos 




Jesús Lizano (Barcelona, 23 de febrer de 1931 - 26 de maig de 2015) va ser un filòsof, poeta i pensador llibertari català.
Llicenciat en Filosofia, defensava el que ell anomenava "Misticisme Llibertari", l'evolució des del Món Real Salvatge on es troben tots els animals excepte l'espècie humana, que ara es troba estancat en el Món Real Polític, en el seu camí cap al Món Real Poètic, l'acràcia. Publicà periòdicament "La columna poetica y el pozo politico" a la revista llibertaria Polemica, editada a Barcelona.
 [font: viquipèdia dixit]

Article recomenat- Diari Ara:

Mor Jesús Lizano, poeta llibertari i innocent

Enllaç recomenat: Lizania

diumenge, 1 de novembre del 2015

Uns versos de Martin Niemöller



Sovint atribuïm versos molt coneguts que creiem que són d'un autor però que en realitat són d'un altre autor que per diverses circumstàncies han transcendit els versos però la figura de qui els ha creat ha passat desaparcebuda.
És el cas que ve a continuació on transcrivim uns versos que varen ser traduïts al català (no hem identificat el traductor) i que creiem que eren de Bertolt Brecht però en realitat l'autor és Martin Niemöller.

Quan els nazis vingueren pels comunistes, (*)
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas comunista,
Quan empresonaren els socialdemòcrates,
no vaig aixecar la veu.
Jo no n'era de socialdemòcrata,
Quan vingueren pels sindicalistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas sindicalista,
Quan vingueren rere els jueus,
no vaig protestar,
Jo no n'era de jueu,
Ara venen per mi.
I no hi ha ningú que aixequi la veu.

Martin Niemöller (1892 - 1984)
 Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller va ser un pastor luterà alemany. Es va graduar com a oficial naval i durant la Primera guerra mundial va comandar un submarí.


 (*)Segons viquipèdia en relació aquest conegut poema:

El seu millor i més conegut poema "Quan els nazis vingueren..", tracta de la inactivitat dels intel·lectuals alemanys després de l'arribada del nazisme al poder, i la purga dels grups que tenien com objectiu, un rere l'altre. El poema és molt conegut i citat sovint, i és un model popular per a la descripció dels perills de l'apatia política. Erròniament aquest poema s'atribueïx, en molts idiomes, al dramaturg i poeta alemany Bertolt Brecht. En un àmbit més general, es pot dir que tracta sobre les conseqüències de no resistir les tiranies en els primers intents del seu establiment.
L'ordre exacte dels grups i les paraules estan subjectes a disputa, ja que hi ha moltes versions, la majoria transmeses oralment. Martín Niemöller, el seu més probable autor, menciona que no es tractava originàriament d'un poema, sinó d'un sermó en la Setmana Santa de 1946 a Kaiserslautern, Alemanya "Què haguera dit Jesucrist?".

divendres, 5 de juny del 2015

Versos de Vidal Alcover+Exposició Apel·les Mestres


 riu, que riu la primavera
 i als brancons del cirerer
ja s'encén qualque cirera.

 Jaume Vidal i Alcover
(Manacor, 1923 - Barcelona, 1991)
 Fou un escriptor mallorquí autor d'una extensa obra poètica, narrativa, teatral i assagística. També féu traducció.

Que bonics aquests versos de Vidal Alcover!  
De tan en tan cal redescobrir i recordar que tenim grans poetes en la nostra literatura.
(versos descoberts gràcies al tuit de: Josep Porcar)


Un altre d'aquells autors per redescobrir és...
 Apel·les Mestres
(segons viquipèdia dixit)
(Barcelona, 29 d'octubre de 1854 - 19 de juliol de 1936), també Apeles Mestres, d'acord amb la grafia que ell mateix emprava, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.
Visqué els canvis socials i urbanístics de la ciutat, tot i mantenir sempre les arrels culturals de la terra. Impulsà les arts gràfiques a Catalunya, reivindicant la categoria artística de la figura poc considerada socialment del dibuixant. L'obra gràfica de Mestres és una referència obligada per conèixer els orígens del còmic espanyol. Com a escriptor va conrear diversos gèneres: poesia, teatre, prosa... que sovint fusionava i il·lustrava amb dibuixos propis. L'any 1908 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis extraordinaris dels Jocs Florals.

 Actualment l'Arxiu històric de la Ciutat de Barcelona té programada fins el 31 d'Octubre una exposició creada per l'Esbart Català de Dansaires que ens ajuda a endinsar-nos en un autor totalment polièdric i polifacètic.

"L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona acull des del dia 7 de maig i fins al 31 d’octubre de 2015 l’exposició Apel·les Mestres, artista complet i home polièdric organitzada per l’Esbart Català de Dansaires l’any 2012, amb motiu del setanta-cinquè aniversari de la mort de l’artista barceloní i de la presentació de l’estendard de l’Esbart que conté el dibuix d’Apel·les Mestres Al·legoria a la dansa."

Extret de la pàgina de l'Esbart Català de Dansaires


dijous, 5 de març del 2015

Fulles d'herba - Walt Whitman (2 fragments)

Des de fa pocs mesos...per fi gaudim en català d'una traducció completa completíssima de l'obra magna del poeta nordamericà 
Walt Whitman. L'autor va passar-se bona part de la seva vida escrivint i reescrivint aquest recull poètic i es podria considerar una obra cabdal en la Història de la poesia.

  1. Walter "Walt" Whitman està considerat un dels poetes més influents nascuts als Estats Units. Amb una obra que s'ha traduït a més de 30 idiomes, se sol acceptar que Whitman inventa la literatura contemporània americana com a gènere. Viquipèdia 

Walter "Walt" Whitman (31 de maig de 1819 - 26 de març de 1892)


Tu, lector, bategues vida i orgull i amor ben igual que jo,
Per això teus són aquests cants
«Tu, lector», Walt Whitman
37 anys va trigar Walt Whitman a bastir-la
4 anys ha trigat Jaume C. Pons Alorda a traduir-la

Màscara
Una màscara, que per natura perpetuament oculta,
Amaga el seu rostre, amaga la seva forma,
Canvis i transformacions cada hora, cada moment,
Cau sobre ella fins i tot quan ella dorm.
Pensatiu i vacil·lant
Pensatiu i vacil·lant,
Escric les paraules els morts,
Perquè els morts són vius
(Potser els únics vius, els reals,
I jo sóc l'aparició, l'espectre)

Un obra mítica, profunda, única, immensa, irrepetible, imprescindible i molt recomenable   llegir-ne alguns fragments.