diumenge, 31 de gener del 2016

Versos de José Emilio Pacheco


Fa pocs dies vaig descobrir la figura del gran poeta mexicà José Emilio Pacheco. Era al final d'una xerrada en un centre cultural i la conferenciant va acabar la xerrada amb uns preciosos versos d'aquest poeta. Vaig preguntar:qui és? 
Mai és tard per descobrir versos de molts poetes que desconeixem però que amaguem molta grandesa.

 El mar sigue adelante
Entre tanto guijarro de la orilla
no sabe el mar
en dónde deshacerse

¿Cuándo terminará su infernidad
que lo ciñe
a la tierra enemiga
como instrumento de tortura
y no lo deja agonizar
no le otorga un minuto de reposo?

Tigre entre la olarasca
de su absoluta impermanencia
Las vueltas
jamás serán iguales
La prisión
es siempre idéntica a sí misma

Y cada ola quisiera ser la última
quedarse congelada
en la boca de sal y arena
que mudamente
le está diciendo siempre:
Adelante
 (Ciutat de Mèxic 30 juny 1939 - 26 gener 2014)

José Emilio Pacheco Berny va ser un escriptor mexicà l'obra del qual abasta la poesia, la crònica, la novel·la i el conte, així com l'assaig i la traducció.(viquipèdia dixit)

1 poema i una antologia de Clementina Arderiu



Sempre és una bona notícia saber que hi ha editorials, com La Butxaca que aposten per reeditar, recuperar i difondre l'obre dels nostres grans clàssics. La literatura catalana del segle XX té una excepcional nòmina de bons i bones poetes en llengua catalana. Les dones poetes no sempre han tingut la difusió que es mereixen i algunes com és el cas de Clementina Arderiu va arrossegar durant molts anys l'afegit de ser la dona - poeta del grandíssim Carles Riba. 

Des del blog Pessics d'ànima i poetes del món no acostumo a fer ressenyes ni recomenacions ni crítica poètica, simplement reivindico i comparteixo els versos de poetes nostrats i del món mundial que mereixen ser llegits, rellegits, coneguts, divugats. 

Curiosament aquest 2016 coincideix amb l'efemèride que fa 40 anys que va morir aquesta poeta. Tot plegat pot ser una bona excusa per redescobrir-la.

L'ESPERANÇA, ENCARA
En la meva donzellesa
ja et portava dins el pit,
Esperança, Confiança,
moviment de l'esperit!
"Sempre invoca l'esperança"
-diu un crític- "i de què?"
Mai no m'he sentit ben sola
que Esperança vol dir Fe.
I la casa se'm fa ampla
quan aquest vent s'hi expandeix,
alades paraules sento
veig l'arbre que refloreix.
En la meva viduesa
no vull ombres al meu dol.
He estat i sóc encara
dona que viu a ple sol.
La nit es lliga amb el dia
i et sé tan sovint amb mi!
que volo, somnio i sento
com si encara fos ahir.
Si el meu Carles m'enamora
-oh Esperança!-
tu encara dius que sí. 
 
 Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 6 de juliol de 1889 - 17 de febrer de 1976) va ser una poetessa catalana. Influïda per la poesia popular catalana, Josep Carner i Joan Maragall, va ser autora dels llibres Cançons i elegies (1916), Sempre i ara (1946), que va guanyar el premi Joaquim Folguera, És a dir (1959) i L'esperança encara (1969), entre d'altres (Viquipèdia dixit)
 

dimecres, 30 de desembre del 2015

Uns versos de Jesús Lizano (poeta que ens ha deixat aquest 2015)

                                                     [imatge extreta de www.ara.cat]
Locos buenos son 
los que no aspiran a dominar 
a los otros locos 
aquellos que sólo aspiran 
a vivir nuestros límites 
embelleciéndolos 




Jesús Lizano (Barcelona, 23 de febrer de 1931 - 26 de maig de 2015) va ser un filòsof, poeta i pensador llibertari català.
Llicenciat en Filosofia, defensava el que ell anomenava "Misticisme Llibertari", l'evolució des del Món Real Salvatge on es troben tots els animals excepte l'espècie humana, que ara es troba estancat en el Món Real Polític, en el seu camí cap al Món Real Poètic, l'acràcia. Publicà periòdicament "La columna poetica y el pozo politico" a la revista llibertaria Polemica, editada a Barcelona.
 [font: viquipèdia dixit]

Article recomenat- Diari Ara:

Mor Jesús Lizano, poeta llibertari i innocent

Enllaç recomenat: Lizania

diumenge, 1 de novembre del 2015

Uns versos de Martin Niemöller



Sovint atribuïm versos molt coneguts que creiem que són d'un autor però que en realitat són d'un altre autor que per diverses circumstàncies han transcendit els versos però la figura de qui els ha creat ha passat desaparcebuda.
És el cas que ve a continuació on transcrivim uns versos que varen ser traduïts al català (no hem identificat el traductor) i que creiem que eren de Bertolt Brecht però en realitat l'autor és Martin Niemöller.

Quan els nazis vingueren pels comunistes, (*)
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas comunista,
Quan empresonaren els socialdemòcrates,
no vaig aixecar la veu.
Jo no n'era de socialdemòcrata,
Quan vingueren pels sindicalistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas sindicalista,
Quan vingueren rere els jueus,
no vaig protestar,
Jo no n'era de jueu,
Ara venen per mi.
I no hi ha ningú que aixequi la veu.

Martin Niemöller (1892 - 1984)
 Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller va ser un pastor luterà alemany. Es va graduar com a oficial naval i durant la Primera guerra mundial va comandar un submarí.


 (*)Segons viquipèdia en relació aquest conegut poema:

El seu millor i més conegut poema "Quan els nazis vingueren..", tracta de la inactivitat dels intel·lectuals alemanys després de l'arribada del nazisme al poder, i la purga dels grups que tenien com objectiu, un rere l'altre. El poema és molt conegut i citat sovint, i és un model popular per a la descripció dels perills de l'apatia política. Erròniament aquest poema s'atribueïx, en molts idiomes, al dramaturg i poeta alemany Bertolt Brecht. En un àmbit més general, es pot dir que tracta sobre les conseqüències de no resistir les tiranies en els primers intents del seu establiment.
L'ordre exacte dels grups i les paraules estan subjectes a disputa, ja que hi ha moltes versions, la majoria transmeses oralment. Martín Niemöller, el seu més probable autor, menciona que no es tractava originàriament d'un poema, sinó d'un sermó en la Setmana Santa de 1946 a Kaiserslautern, Alemanya "Què haguera dit Jesucrist?".

divendres, 5 de juny del 2015

Versos de Vidal Alcover+Exposició Apel·les Mestres


 riu, que riu la primavera
 i als brancons del cirerer
ja s'encén qualque cirera.

 Jaume Vidal i Alcover
(Manacor, 1923 - Barcelona, 1991)
 Fou un escriptor mallorquí autor d'una extensa obra poètica, narrativa, teatral i assagística. També féu traducció.

Que bonics aquests versos de Vidal Alcover!  
De tan en tan cal redescobrir i recordar que tenim grans poetes en la nostra literatura.
(versos descoberts gràcies al tuit de: Josep Porcar)


Un altre d'aquells autors per redescobrir és...
 Apel·les Mestres
(segons viquipèdia dixit)
(Barcelona, 29 d'octubre de 1854 - 19 de juliol de 1936), també Apeles Mestres, d'acord amb la grafia que ell mateix emprava, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.
Visqué els canvis socials i urbanístics de la ciutat, tot i mantenir sempre les arrels culturals de la terra. Impulsà les arts gràfiques a Catalunya, reivindicant la categoria artística de la figura poc considerada socialment del dibuixant. L'obra gràfica de Mestres és una referència obligada per conèixer els orígens del còmic espanyol. Com a escriptor va conrear diversos gèneres: poesia, teatre, prosa... que sovint fusionava i il·lustrava amb dibuixos propis. L'any 1908 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis extraordinaris dels Jocs Florals.

 Actualment l'Arxiu històric de la Ciutat de Barcelona té programada fins el 31 d'Octubre una exposició creada per l'Esbart Català de Dansaires que ens ajuda a endinsar-nos en un autor totalment polièdric i polifacètic.

"L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona acull des del dia 7 de maig i fins al 31 d’octubre de 2015 l’exposició Apel·les Mestres, artista complet i home polièdric organitzada per l’Esbart Català de Dansaires l’any 2012, amb motiu del setanta-cinquè aniversari de la mort de l’artista barceloní i de la presentació de l’estendard de l’Esbart que conté el dibuix d’Apel·les Mestres Al·legoria a la dansa."

Extret de la pàgina de l'Esbart Català de Dansaires


dijous, 5 de març del 2015

Fulles d'herba - Walt Whitman (2 fragments)

Des de fa pocs mesos...per fi gaudim en català d'una traducció completa completíssima de l'obra magna del poeta nordamericà 
Walt Whitman. L'autor va passar-se bona part de la seva vida escrivint i reescrivint aquest recull poètic i es podria considerar una obra cabdal en la Història de la poesia.

  1. Walter "Walt" Whitman està considerat un dels poetes més influents nascuts als Estats Units. Amb una obra que s'ha traduït a més de 30 idiomes, se sol acceptar que Whitman inventa la literatura contemporània americana com a gènere. Viquipèdia 

Walter "Walt" Whitman (31 de maig de 1819 - 26 de març de 1892)


Tu, lector, bategues vida i orgull i amor ben igual que jo,
Per això teus són aquests cants
«Tu, lector», Walt Whitman
37 anys va trigar Walt Whitman a bastir-la
4 anys ha trigat Jaume C. Pons Alorda a traduir-la

Màscara
Una màscara, que per natura perpetuament oculta,
Amaga el seu rostre, amaga la seva forma,
Canvis i transformacions cada hora, cada moment,
Cau sobre ella fins i tot quan ella dorm.
Pensatiu i vacil·lant
Pensatiu i vacil·lant,
Escric les paraules els morts,
Perquè els morts són vius
(Potser els únics vius, els reals,
I jo sóc l'aparició, l'espectre)

Un obra mítica, profunda, única, immensa, irrepetible, imprescindible i molt recomenable   llegir-ne alguns fragments. 

dilluns, 1 de desembre del 2014

Another place (Otro lugar) - Mark Strand

A través del següent poema Pessics d'ànima i poetes del món vol homenatjar la figura d'un destacat poeta nordamericà nascut al Canadà  que ens acaba de deixar. Veieu notícia El País
MARK STRAND 
(1934 - 2014)

Another Place

I walk
into what light
there is
not enough for blindness
or clear sight
of what is to come
yet I see
the water
the single boat
the man standing
he is not someone I know
this is another place
what light there is
spreads like a net
over nothing
what is to come
has come to this
before
this is the mirror
in wich pain is asleep
this is the country
nobody visits

Otro lugar

Entro en la luz
que hay
no enceguece
ni es suficiente para vislumbrar
lo que ha de venir
sin embargo veo
el agua
el único bote
un hombre que está de pie
es alguien que no conozco
este es otro lugar
la luz que hay cubre como una red
la nada
lo que ha de venr
había sido
esto antes:
el espejo donde el dolor duerme
el país que nadie visita.

Traducció de: Juan Sánchez-Pelaez (extret de la següent pàgina: Kalathos )

dilluns, 16 de juny del 2014

2 poemes de Maya Angelou


Fa pocs dies ens va deixar un dels noms imprescindibles dels últims anys de la poesia nordamericana.
Des de Pessics d'ànima i poetes del món li retem homenatge compartint un dels seus poemes...

MAYA ANGELOU (EE.UU.,  1928- 2014)
Maya Angelou va ser una poetessa, novel·lista, activista pels drets civils, actriu i cantant dels EUA. Va ser professora de literatura i estudis americans a la Universitat Wake Forest, a Carolina del Nord.

Versions al castellà: Sandra Toro

UNA PRESUNCIÓN

Dame tu mano

Haceme lugar
para que te lleve
y  te siga
más allá de este furor de la poesía.

Dejá para los otros
la intimidad
de tocar las palabras
y el amor por la pérdida
del amor.

A mí
dame tu mano.

PASAR EL TIEMPO

Tu piel como el amanecer
la mía como el musgo

Una describe el principio
de un final innegable.

La otra, el final de un
principio seguro.

A CONCEIT

Give me your hand

Make room for me 
to lead and follow 
you 
beyond this rage of poetry.

Let others have 
the privacy of 
touching words 
and love of loss 
of love.

For me 
Give me your hand.


PASSSING TIME

 
Your skin like dawn
Mine like musk

One paints the beginning
of a certain end.

The other, the end of a
sure beginning.

dimecres, 23 d’abril del 2014

Alberto Pimenta, un poeta portuguès massa desconegut

"...es el pequeño
hijo de puta
quien da al grande
todo lo que él
necesita
para ser el gran hijo de puta.

además,
el pequeño hijo de puta ve
con buenos ojos
el engrandecimiento
del gran hijo de puta
el pequeño señor
Sujeto Servicial
Sobradamento Simple
o sea, el pequeño hijo de puta."

ALBERTO PIMENTA

*Aquest fragment pertany a: Alberto Pimenta, "Discurso sobre el hijo de puta", Valencia 1990 -
Víctor Orenga Ediciones, S.L. 

Tot i que el fragment pertany a una traducció de fa molts anys ens acabem 
d'assabentar que: 
L'editorial "Pepitas de Calabaza" acaba de recuperar 
"Discurso sobre el hijo-de-puta",un obra transgressora i molt lúcida d'un poeta 
portuguès molt desconegut al nostre país i en la nostra cultura

Qui és Alberto Pimenta?
Segons l'editorial esmentada el descriu com:
Alberto Pimenta (Oporto, 1937) es un poeta practicante de muy diversas disciplinas (poemas escritos, collages, acciones poéticas –performances-, ensayos teóricos, etc.). Apenas conocido en España –y discretamente ignorado por la crítica de su país-, Pimenta es sin duda uno de los poetas portugueses vivos más notables. Autor de una obra variada, sólida y arriesgada siempre, ha publicado una treintena de libros, entre los que figuran títulos como Homo sapiens (1977, &etc), Bestiário Lusitano (1980, Appia), As moscas de pégaso (1998 &etc) o al Face-book (2012, 7 Nós). Su obra, no siempre fácil de traducir, ha sido vertida a numerosos idiomas como el francés, el italiano, el sueco o el alemán.
Dicen que Alberto Pimenta es imposible de clasificar, y quizá sea cierto, pero nos aventuraremos a definirlo como un gran jugador que lo arriesga todo –expresión y pensamiento- en cada partida. Cada texto es, así, un reto para el lector, un reto del que nunca sale indemne.
Un curiós assaig d'un poeta que no sabem si té més de prosa poètica, de crítica o d'assaig o simplement  molta molta ironia...

Sinopsis (segons el portal online de la Librería Diógenes d'Alcalá):
Entre otras -y también relevantes cuestiones- Alberto Pimenta nos ilustra con este Discurso de cómo el hijo-de-puta existe y prácticamente se encuentra en todos los lugares. De lo poco que se sabe acerca de él. De cómo los trajes y la configuración física no bastan para definirlo. De algunos rasgos distintivos del hijo-de-puta. De sus gustos, y los sitios que ocupa. De las maneras del hijo-de-puta de ser hijo-de-puta. De cómo todo hijo-de-puta es por encima de todo hijo-de-puta. De sus grandes especializaciones. De su vida privada y pública. Y de las infinitas variedades de hijo-de-puta.

dissabte, 15 de març del 2014

Rilke - Vinyoli (versos per rellegir)

                                              

                                                           Rilke. Olof Waddington Böcker 
                                                              [imatge extreta de Pinterest]
   "la poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències"  
Vet aquí la frase de Rilke que va incitar a escriure a Joan Vinyoli                                    
                         
                                                               RILKE - VINYOLI 
                                                  Vet aquí dos poetes que no calen presentacions i a la xarxa en podem trobar molta informació. Un servidor sempre ha sentit una certa devoció a Vinyoli i en altres blogs ja n'havia publicat a mode de record  altres versos però en aquesta ocasió només volia fer un brevíssim apunt a mode de presentació abans de compartir els versos de la relació d'aquests dos poetes.

Vinyoli forma part amb d'altres noms, d'aquells poetes imprescindibles de història de la poesia catalana contemporània. Fa tres dècades que ens va deixar i enguany el 2014 s'ha decidit un any commemoratiu en qüestió. 
Pessics d'ànima i poetes del món està dedicat a recopilar i gaudir pessics de versos de poesia del món i Rilke n'és un dels poetes més importants de la poesia occidental. I per tant volia recopilar-ne algún text en aquest espai.

Vinyoli segons la definició de la nota publicada dins l'apartat del Presidència del Gencat que ens anuncia l'any commemoratiu en qüestió, en remarca el següent:
"Influït en els seus orígens per Rainer Maria Rilke i Carles Riba, el poeta Joan Vinyoli es va iniciar en la poesia simbòlica amb la voluntat de construir una veu lírica personal. Progressivament va tendir cap a una línia més realista i existencialista, potenciada per un llenguatge sobri.
L’amor, la mort, la naturalesa, el paisatge urbà i el món dels somnis són alguns dels seus temes i escenaris més freqüents. Al final de la seva vida, Vinyoli es va aferrar a la poesia amb una obra intensa i productiva com a mitjà per fer front al pas del temps i a la fragilitat de l'existència.
Aquest 2014, centenari del seu naixement, commemorem l’Any Vinyoli."(Gencat dixit) 
                 (Sempre és curiós llegir la informació del Anys commemoratius dels portals més "oficials")
Per tant la millor manera d'homenatjar aquests dos noms és rellegint-los i la millor manera de matar dos pardals d'un tret és rellegint les traduccions que el  propi Joan Vinyoli ens va deixar (entenem que dins de les seves múltiples influències poètiques, Rilke n'era una de les predilectes).

Rainer Maria Rilke (Praga [Actualment Rep.Txeca] - 1875 - Montreux [Suïssa] 1926)
"Rainer Maria Rilke és un reconegut poeta austríac en llengua alemanya del segle XX. Va crear imatges persistents que tendeixen a centrar-se en els problemes del cristianisme en una època de descreença, solitud i profunda angoixa." (Viquipèdia dixit)

Joan Vinyoli (Barcelona 1914 - 1984) +info a:http://www.escriptors.cat/autors/vinyolij/index.php
Joan Vinyoli i Pladevall fou un poeta català. Fortament influenciat per Rainer Maria Rilke, va començar a escriure incitat per una frase del mateix. (Viquipèdia dixit un altre cop!)

Sóc conscient que reduïr la profunda relació poètica d'aquest dos autors a dues definicions viquipedianes pot resultar d'un minimalisme extrem i els erudits de la matèria fins i tot pensaran que pot resultar tot plegat frívol però si més no volia donar peu a resaltar com n'és de curiós que un poeta com Vinyoli pugui quedar definit en poques paraules (gairebé influenciats per la nova cultura del tuit minimalista) per la citació de la influència d'un altre pes pesant (mai millor dit) de la Història de la Poesia Europea.

Difícil escollir en un apunt que vol ser també minimalista uns versos de Rilke traduïts per la saviesa de Vinyoli.
I he escollit els següents versos, confesso perquè m'he sentit atrapat per la força del primer vers que t'empeny a llegir-ne la resta amb una fluidesa magistral.

Les seves traduccions de Rainer M. Rilke es troben recollides en les publicacions Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985). 
(la següent traducció ha estat extreta de la següent pàgina: http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiaalemanya/rilke.html#orfeu )


ETS L’ESDEVENIDOR...
Ets l’esdevenidor, l’aurora immensa
sobre les planes de l’eternitat,
el cant del gall rera la nit del temps.
Tu ets el rou, les matines, la noia,
la mare, el foraster i la mort.
tu ets la forma canviant tothora
que sempre solitària s’eleva del destí,
que resta no alabada ni planyuda,
mai no descrita, com un bosc salvatge.
tu ets la quinta essència profunda de les coses
que es guarda de dir d’ella l’últim mot,
i es mostra als altres sempre diferent:
costa per al vaixell, vaixell per a la terra.
          (Trad. Joan Vinyoli)