dissabte, 15 de gener del 2022

2022 any Gabriel Ferrater


 

Aquest 2022 aquest humil blog Pessics d'ànima i poetes del món [2012-2022] compleix 10 anys i sovint he recorregut al magnífic pou d'efemèrides que serveixen com una excusa oficial o no per rememorar un autor o uns fets memorables. 

Què commemorem el 2022? (el gran resum que ens presenta cada any a través de Vilaweb en Joan Josep Isern)

Això de les efemèrides i commemoracions sempre és un fenòmen estrany ja que la decisió de commemorar els centenari del naixement de Gabriel Ferrater ha generat mostres de satisfacció (veure article a Reus digital) pels qui fa temps que divulguen la seva obra i també imcomprensió i indignació per la no commemoració i oblit del poeta i artista Guillem Viladot (veure article a Núvol)

 

 I qui fou Gabriel Ferrater? Segons ens recorda la Viquipèdia:

 Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català. Va ser el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra i el que més influí en la joventut i els poetes posteriors. El seu caràcter independent i racionalista i la seva erudició començaren en la biblioteca de casa seva, ja que no va anar a escola fins als deu anys. El seu llibre més important és Les dones i els dies (1968). 

Per tant aquest 2022  farà cent anys del seu naixement i 50 de la seva mort, motiu pel qual es programa aquest any Ferrater.

 

A TRAVÉS DELS TEMPERAMENTS

Uns pins massa sensibles es revinclen
deixant sentir com se saben patètics
mentre compleixen aquest deure líric
d'expressió del vent, que arriba net.
Les arrels cruixen sordes, i les branques
exulten de dolor, per proclamar
que és greu que bufi l'esperit. El vent,
quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.

 

A L'INREVÉS

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

 

 


diumenge, 21 de març del 2021

Dia Mundial de la Poesia 2021

 

Aquest  21 de març de 2021, un any més s'ha commemorat el Dia Mundial de la Poesia.
Des de la Institució de les Lletres Catalanes conviden cada any a un poeta a escriure un poema que siguin els versos de l'edició corresponent.Aquest any no s'ha convidat a ningú ja que s'han recuperat els versos d'una de les poetes catalanes del S.XX, Felícia Fuster que enguany es commemora el seu centenari. 

 




dijous, 1 d’octubre del 2020

1 poema per recordar el centenari de Mario Benedetti

 


 


El passat 14 de setembre va fer cent anys del naixement del gran poeta uruguaià Mario Benedetti, un dels grans noms de les lletres llatinoamericanes. 

Llegir notícia aquí

Autoepitafio

Algunos dicen que morí de pena
de veras no me acuerdo / sé que había
una nube blanquísima en el cielo
y un ave errante que dejaba huellas
y me parece que eran de alegría
otros sostienen que morí de gozo
yo tampoco me acuerdo / sé que había
un jilguero encantado con su canto
y un sauce que evaluaba con la lluvia
su cotejo de lágrimas prolijas
sí recuerdo que había conocidos
gente expansiva ufana como pocas
hablaban del mercado de valores
de arte culinaria / de informática
de fútbol / de tabernas / de amnistías
de pronto llegó un soplo de silencio
todo quedó en un coro de callados
se miraron perplejos porque en medio
de aquella vanagloria de la nada
una muchacha pronunció mi nombre.


Mario Benedetti, (Paso de los Toros, 14 de setembre de 1920 - Montevideo, 17 de maig de 2009) va ser un poeta, assagista i escriptor uruguaià pertanyent a la Generació del 45, i una de les personalitats més destacades de la literatura en llengua castellana de l'última meitat del segle xx. La seva prolífica producció literària va incloure més de 80 llibres, molts dels quals van ser traduïts a 20 idiomes. Font: Viquipèdia

dimarts, 3 de març del 2020

Dia Mundial de la Poesia 2020


El proper 21 de març de 2020, un any més serà el Dia Mundial de la Poesia.
Des de la Institució de les Lletres Catalanes conviden cada any a un poeta a escriure un poema que siguin els versos de l'edició corresponent.Aquest any no s'ha convidat a ningú ja que s'han recuperat els versos d'un dels grans poetes catalans del S.XX.
Enguany en motiu dels 50 anys de la mort del poeta Josep Carner i sent enguany l'any Carner n'és l'autor dels versos que a continuació compartim...

divendres, 20 de desembre del 2019

Poema visual per acomiadar l'Any Brossa 2019

Acomiadarem aquest 2019, any dedicat al poeta Joan Brossa en motiu del 100 anys del naixement.
Diversos acte i activitats s'han realitzat durant el transcurs d'aquest any i fins el 02.02.2020 es pot visitar l'exposició "Joan Brossa, poeta de la Revolta"al Born Centre Cultura i Memòria de Barcelona. 

Des de Pessics d'ànima i poetes del món, l'acomiadem amb aquest poema visual. 
(extret del web museo Reina Sofia)
 

dilluns, 25 de febrer del 2019

Dia Mundial de la Poesia 2019


El proper 21 de març de 2019, un any més serà el Dia Mundial de la Poesia.
Des de la Institució de les Lletres Catalanes conviden cada any a un poeta a escriure un poema que siguin els versos de l'edició corresponent.
Enguany la poeta Rosa Fabregat n'és l'autora dels versos que a continuació compartim...




dimarts, 15 de gener del 2019

diumenge, 14 d’octubre del 2018

1 poema en motiu de l'Any Llompart 2018


En un any 2018 ple de commemoracions i efemèrides culturals i literàries (Pedrolo, Capmany, Fabra, Fages de Climent, Montserrat Abelló, Panikkar) curiosament l'Any Llompart està passat un pèl desapercebut.

Que commemora l'Any Llompart? Qui era Josep Maria Llompart?
Ens fem ressò de la Declaració que trobem en el propi web de l'efemèride:
"És voluntat del Govern de les Illes Balears commemorar la figura de Josep Maria Llompart, com a reconeixement a la persona i en gratitud a la seva trajectòria.

El 28 de gener de 2018 es compleixen 25 anys de la mort de l’escriptor, poeta i activista cultural Josep Maria Llompart de la Peña (1925-1993), un personatge imprescindible que, parafrasejant Salvador Espriu, va viure per salvar-nos els mots.
Josep Maria Llompart fou un home implicat en l’esdevenidor del seu país, amb una trajectòria cívica i personal que va contribuir a la recuperació de les llibertats i els drets nacionals i culturals del poble de les Illes Balears.
Llompart va ser membre d’una generació literària que es va comprometre intensament en la tasca de recuperar la tradició cultural. Com a editor i com a crític, va ser el mentor de diferents generacions d’escriptors al conjunt de les Illes Balears. Com a historiador de la literatura, va ser un dels primers a estudiar sistemàticament la creació literària insular. També va ensenyar literatura catalana a la universitat i va exercir una tasca de divulgador de la literatura a la ràdio, a la premsa i a diferents publicacions. Igualment, va destacar com a traductor del galaicoportuguès al català i com a articulista i assagista.
En definitiva, Llompart va ser un activista cultural de primer ordre, sense deixar el vessant polític de la reivindicació. Durant la dictadura franquista va col·laborar en l’oposició al règim i va participar en els primers intents de crear organitzacions polítiques nacionalistes. El seu compromís cívic va continuar a l’època de la Transició, sempre a favor de la llibertat, de la democràcia i dels drets nacionals, com demostra la seva implicació en el Congrés de Cultura Catalana, el seu suport al Projecte d’estatut d’autonomia de Cura o la seva defensa ferma del nom de la llengua catalana.
Llompart va ser elegit per ocupar tot un seguit de càrrecs, entre els quals es poden destacar la presidència de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Obra Cultural Balear i la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans. També fou nomenat membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans."


 Des d'aquest blog en volem reivindicar la seva obra poètica i per això en compartim un poema:


Per foscos recambrons de la memòria
transit amb peu de gat, a la mirada
grimpen ahirs de cendra esgarriada
i pels racons miola manta història.

Repta l'ombra al trespol, premonitòria
d'irremeiable nit desarborada,
calendari esfullat autumna en cada
branca de pena sense gens de glòria.

I he estat, i encara sóc, però no resta
més foc de mi que andrònima retuda,
el buit a dins les mans, remos de festa

passada, soterrada, esmaperduda
per corriols absents. A la requesta
respon, rosa glaçada, lluna muda.

(De Mandràgola, 1980) 

Josep Maria Llompart (1925 - 1993) 

dimecres, 11 de juliol del 2018

1 reflexió d'E.E.Cummings

                                                 Caspar David Friedrich. Wanderer above the Sea of Fog, 1818
                                  [el següent text està extret d'un article de Cultura inquieta: E.E.Cummings y la importancia de ser valiente] 


Ser nadie más que tú mismo —en un mundo que se esfuerza día y noche en convertirte en alguien más— implica luchar la batalla más dura que alguien puede luchar; y nunca dejar de pelear.

Un poeta es alguien que siente, y que expresa esos sentimientos con palabras.
Esto puede parecer sencillo pero no lo es.
Mucha gente piensa o cree o sabe que siente —pero eso es pensar, creer, o saber; no sentir. Y la poesía es sentimiento.
Casi cualquier persona puede aprender a pensar, a creer o a saber, pero no existe un ser humano al que se pueda enseñar a sentir. ¿Por qué?
Porque cuando piensas, crees o sabes algo, te conviertes en muchas otras personas, pero en el momento en el que sientes, no eres nadie-más-que-tú-mismo.

E.E.Cummings-  Edward Estlin Cummings (14 d'octubre de 1894 – 3 de setembre de 1962)

dimarts, 22 de maig del 2018

1 poema en motiu del Centenari de la Montserrat Abelló

SOVINT DIEM

Sovint diem
... això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.

Però hi ha ulls que no coneixem
que escriuen l'horitzó,
llavis que xiuxiuegen.

Orelles que perceben,
que amatents escolten

allà al fons de la nit.

Aquesta és la força que busquem,
l'amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.

Montserrat Abelló, Dins de l'esfera del temps

dimecres, 7 de febrer del 2018

Un poema de Nicanor Parra


El passat mes de gener ens deixava un dels grans poetes vius (103 anys!) de Xile i per extensió de la poesia llatinoamericana. Estic parlant de Nicanor Parra. (1914 - 2018)

En aquest blog transcrivim un dels seus poemes per recordar-lo...
Extret d'aquí

Cambios de nombre
A los amantes de las bellas letras
Hago llegar mis mejores deseos
Voy a cambiar de nombre a algunas cosas.
Mi posición es ésta:
El poeta no cumple su palabra
Si no cambia los nombres de las cosas.
¿Con qué razón el sol
Ha de seguir llamándose sol?
¡Pido que se llame Micifuz
El de las botas de cuarenta leguas!
¿Mis zapatos parecen ataúdes?
Sepan que desde hoy en adelante
Los zapatos se llaman ataúdes.
Comuníquese, anótese y publíquese
Que los zapatos han cambiado de nombre:
Desde ahora se llaman ataúdes.
Bueno, la noche es larga
Todo poeta que se estime a sí mismo
Debe tener su propio diccionario
Y antes que se me olvide
Al propio dios hay que cambiarle nombre
Que cada cual lo llame como quiera:
Ese es un problema personal.
Nicanor Parra 

dimecres, 10 de gener del 2018

New Moon - Lluna nova de Ted Kooser


El 2017 ens ha deixat alguns bons llibres de poesia publicats i traduïts al català. És un fet minoritari però encara hi ha algunes bones publicacions que ens han ajudat a descobrir poetes que almenys un servidor no coneixia. 
Vull començar aquest 2018 publicant en aquest espai un poema que em va robar el cor d'un poeta contemporani força conegut a EE.UU. però que un servidor no coneixia gens i ha sigut una de les moltes bones descobertes que he realitzat el 2017. 
 
New Moon

How much it must bear on its back,
a great ball of blue shadow,
yet somehow it shines, keeps up
an appearance. For hours tonight,
I walked beneath it, learning.
I want to be better at carrying sorrow.
If my face is a mask, formed over
the shadows that fill me,
may I smile on the world like the moon.

---
Lluna Nova

Quantes coses deu dur a l'esquena,
una gran bolla d'ombra blava,
i tot i així d'alguna forma brilla, manté
l'aparença. Aquesta nit durant hores
he caminat sota seu, aprenent-ne.
Vull ser millor carregant la tristesa.
Si la meva cara és una màscara, formada
damunt les ombres que m'omplen,
que somrigui al món com la lluna.

Ted Kooser
Naixement: 25 d’abril de 1939 (edat: 78), Ames, Iowa, Estats Units
Premis: Poeta estatunidenc premiat per la Library of Congress

Traducció de Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana
extret del llibre "L'ocell  matiner i altres poemes" editat per El Gall Editor, col·lecció trucs i baldufes nº44, Pollença - Mallorca, 2017 

Us recomano també la lectura d'aquest article de Núvol:

Ted Kooser, un poeta gens complaent

dilluns, 16 d’octubre del 2017

Rodin - Baudelaire

La Fundació Mapfre exposa sota el títol "L'infern segons Rodin" fins el 21 de gener de 2018 una exposició d'escultures i materials d'Auguste Rodin (1840 -1917) que exploren el camí de la creació artística en l'obra que va marca la seva vida que fou el projecte de "La porta de l'infern".

Tal i com ens indica el programa de mà de l'exposició:
"Rodin va partir de l'Infern de la Divina Comèdia com a punt d'inspiració, però d'una forma molt personal, sense pretendre il·lustrar literalment aquet text. A mesura que avançava el projecte, cada cop estava més influenciat per l'ambigüitat i la sensualitat dels poemes de Les flors del mal (1857) de Charles Baudelaire, la primera edició de les quals va il·lustrar entre 1887 i el 1888. Fascinat per la representació del cos i les seves possibilitats expressives (dolorós, violent, eròtic, etc), Rodin no va parar de dissenyar, modelar i corregir les seves creacions a fi d'expressar tots els impulsos de l'ànima."

"Les fleurs du mal" és una de les grans de la poesia francesa i que ha influenciat molts altres poetes de la poesia europea i universal. Potser desconeixíem la influència de Baudelaire en Rodin i visitar aquesta exposició i poder veure un preciós exemplar de "Les fleurs du mal" amb les il·lustracions de Rodin és un gran redescobriment que anima a rellegir aquesta gran obra. En català cal recordar la traducció del gran Xavier Benguerel.



L’ENEMIC

La meva joventut ha estat un fosc oratge,
el sol, només a ratxes, l’omplí de resplendor;
el llamp, el tro i la pluja han fet un tal damnatge,
que ben pocs fruits conserva el meu jardí en saó.

He aconseguit l’autumne d’idees madurades,
i vet aquí que amb pales i rascles, pas a pas,
caldrà esplanat de nou les terres inundades
on l’aigua obre cavorques tan grans com uns fossars.

¿Qui sap si el reflorir que el meu llarg somni espera
no trobarà al meu sòl net com una ribera
el místic aliment que el rescati amb escreix?

-Oh dolor!, oh dolor! Devora el Temps la vida,
i l’Enemic que al cor ens obre una ferida
de la sang que perdem es fortifica i creix!

    (Versió de Xavier Benguerel)
extret d'aquí

dilluns, 31 de juliol del 2017

Maleta (1 poema d'Adam Zagajewski)







Maleta

Cracovia nublada por la mañana, las colinas humeaban.
En Múnich llovía, los Alpes, invisibles
y pesados, descansaban en los valles como piedras.
Hasta Atenas no vimos el sol que
provocó que el aire, todo el aire,
toda una inmensa flota de aire
se transformara en oro tembloroso.
Como dicen los escritores religiosos: de repente
me convertí en otra persona.
Soy tan sólo un turista en el mundo visible,
una de entre esas miles de sombras que
deambulan por las salas inmensas de los aeropuertos-
y detrás de mí como un perro fiel con sus pequeñas ruedas
tengo a mi maleta verde.
Soy tan sólo un turista distraído,
pero amo la luz.

 Adam Zagajewski,
Premio Princesa de Asturias de las Letras 2017
poema traduït per Xavier Farré i extret d'aquí
 






 




divendres, 28 d’abril del 2017

Any Josep Palau i Fabre 2017



                                                       Josep Palau i Fabre
                                                       
Des del 21 d'abril de 2017 fins el 21 d'abril de 2018 es commemora l'Any Palau i Fabre en motiu del centenari de l'autor. 
Durant tot l'any hi ha programades diverses iniciatives i activitats que serviran per recordar la figura de Josep Palau i Fabre. 

Josep Palau i Fabre fou poeta, assagista, narrador, contista, dramaturg i crític d'art. Va jugar un paper important en la represa de la literatura catalana de postguerra com a creador i editor de la revista Poesia. Palau i Fabre fomenta activitats de resistència cultural i participa decisivament en la reorganització dels Estudis Universitaris Catalans. L'escriptor va recollir l'obra poètica a Poemes de l'Alquimista, i les proses sobre art i literatura, a Quaderns de l'Alquimista, i és conegut internacionalment per la tasca de recerca i estudi de l'obra de Pablo Picasso a qui ha dedicat més d'una vintena d'obres.

tota la informació d'aquesta commemoració aquí: Any Josep Palau i Fabre 2017 
notícia ARa

BEATUS ILLE...

Sortós qui sense seny ha travessat el mar
i ha conegut el món de l'una banda a l'altra:
qui obeint el seu vent se n'anava a l'atzar,
que és el millor país per als cors sense mare.

Sortós qui com un foll...

(De L'Alienat. Ròssec)

 

"Per a tu, amor meu" de Jacques Prévert

 

«Per a tu, amor meu» (1949), de Jacques Prévert . Versió d'Emili Gil.
PER A TU, AMOR MEU
Vaig anar al mercat d'ocells
I vaig comprar ocells
Per a tu
Amor meu

Vaig anar al mercat de les flors
I vaig comprar flors
Per a tu
Amor meu

Vaig anar al mercat de ferralla
I vaig comprar cadenes
Pesades cadenes
Per a tu
Amor meu

I després vaig anar al mercat d’esclaus
I et vaig buscar
Però no et vaig trobar
Amor meu.
....................
Ara, la versió original:
POUR TOI, MON AMOUR
Je suis allé au marché aux oiseaux
Et j'ai acheté des oiseaux
Pour toi
Mon amour

Je suis allé au marché aux fleurs
Et j'ai acheté des fleurs
Pour toi
Mon amour

Je suis allé au marché à la ferraille
Et j'ai acheté des chaînes
De lourdes chaînes
Pour toi
Mon amour

Et je suis allé au marché aux esclaves
Et je t'ai cherchée
Mais je ne t'ai pas trouvée
Mon amour

Inclòs al poemari Paroles (1949)

dimarts, 25 d’abril del 2017

Setmana de la poesia 2017 - Barcelona



Molt aviat Barcelona acollirà els propers dies del 10 al 16 de maig de 2017  una nova edició del seu Festival de poesia.
Com les edicions anteriors, seran set dies que la ciutat acollirà diferents i variats actes i recitals poètics.
Vet aquí la programació: Barcelona Poesia 2017

diumenge, 1 de gener del 2017

Recordarem aquest 2017 a Jack Kerouac



                                                      [fotografia de Tom Palumbo]
         Jack Kerouac novel·lista i poeta estatunidenc, membre de l'anomenada generació beat        

Aquest 2017 es compliran 60 anys de la publicació "on the road", una de les obres cabdals pel que es va anomenar "generació beat" i l'escriptor Jack Kerouac en fou un dels seus exponents amb l'obra traduïda al castellà com "en el camino".

 L'espai blog "les paraules adecuades" en recorda aquesta frase.

Un dia trobaré les paraules adequades, i aquestes seran simples.
                                 Jack Kerouac

divendres, 21 d’octubre del 2016

Uns versos i una exposició de Jorge Oteiza


"L'art no transforma res, no canvia
el món, no canvia la realitat.
El que l'artista transforma de debò,
mentre evoluciona, transforma
i completa els seus llenguatges,
és a si mateix. I és aquest home,
transformat per l'art, qui pot des
de la vida transformar la realitat."
                  Jorge Oteiza
(Orio, Guipúscoa, 1908 - Sant Sebastià, 2003)

Oteiza fou un destacat escultor de la segona meitat del S.XX però amb una clara preocupació també altres llenguatges i disciplines i per la temàtica que aquest blog ocupa, l'hem volgut destacar com a poeta.

Una exposició:
La Sala d'exposicions de la Pedrera de la Fundació Catalunya - La Pedrera ofereix una retrospectiva sobre l'obra escultòrica que és francament molt interessant per veure la trajectòria artística i vital d'una personalitat complexa i polièdrica que va experimentar amb diferents materials i disciplines fins evolucionar a un tipus d'escultures que cercaven reflexionar sobre el propi espai i el buit que aquests ocupen. 

Oteiza - La desocupació de l'espai
On? Sala d'exposicions La Pedrera - Fundació Catalunya - La Pedrera
Fins quan? fins el 22.01.17
+info a: Oteiza - La desocupació de l'espai

Un poema:
(extret del següent blog: en busca de otras Ítaca)

SÉ QUE VOLARÉ
no me alcanzaréis los muertos
en el propenso río
siempre dispuesto a acostarme
y si acostado siempre dispuesto
a no levantarme
y no me levantaré más
movediza
discontinua perdiz
muero subo al cielo
gota a gota
en el camino
me encuentro a mí mismo
gota a gota que regreso

resbala la tarde en el mojado día
vuelto de espalda en la lluviosa noche
sin un poco de rincón de sitio-suelo
movedizo lento caracol
la vecina noche
sé que volaré
corro en la noche
salto por encima para no hacerle daño
con mi camisón de loco
duermo en camisón para volar de noche
JORGE OTEIZA
Poema incluido en el volumen Poesía (Fundación Museo Jorge Oteiza; Alzuza, 2007).

Versos d'Emily Dickinson


Fa 130 anys que va nèixer una de les poetes més singulars de la literatura nordamericana i que juntament amb Walt Whitman formen part dels autors més destacats d'aquesta literatura.

 Qui fou Emily Dickinson? (segons viquipèdia)
 (Amherst, Massachusetts, 10 de desembre de 1830 - 15 de maig de 1886)
Emily Elizabeth Dickinson va ser una poetessa estatunidenca. Malgrat ser gairebé desconeguda en vida, Dickinson ha acabat sent considerada, juntament amb Walt Whitman, un dels més importants poetes estatunidencs del segle XIX.

Fent un recorregut per la xarxa és fàcil trobar molts versos extrets de poemes alguns traduïts (i no sempre detectant qui n'és el traductor) però adjuntem en aquest apunt un mostra de tres fragments.