dissabte, 15 de gener del 2022

2022 any Gabriel Ferrater


 

Aquest 2022 aquest humil blog Pessics d'ànima i poetes del món [2012-2022] compleix 10 anys i sovint he recorregut al magnífic pou d'efemèrides que serveixen com una excusa oficial o no per rememorar un autor o uns fets memorables. 

Què commemorem el 2022? (el gran resum que ens presenta cada any a través de Vilaweb en Joan Josep Isern)

Això de les efemèrides i commemoracions sempre és un fenòmen estrany ja que la decisió de commemorar els centenari del naixement de Gabriel Ferrater ha generat mostres de satisfacció (veure article a Reus digital) pels qui fa temps que divulguen la seva obra i també imcomprensió i indignació per la no commemoració i oblit del poeta i artista Guillem Viladot (veure article a Núvol)

 

 I qui fou Gabriel Ferrater? Segons ens recorda la Viquipèdia:

 Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català. Va ser el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra i el que més influí en la joventut i els poetes posteriors. El seu caràcter independent i racionalista i la seva erudició començaren en la biblioteca de casa seva, ja que no va anar a escola fins als deu anys. El seu llibre més important és Les dones i els dies (1968). 

Per tant aquest 2022  farà cent anys del seu naixement i 50 de la seva mort, motiu pel qual es programa aquest any Ferrater.

 

A TRAVÉS DELS TEMPERAMENTS

Uns pins massa sensibles es revinclen
deixant sentir com se saben patètics
mentre compleixen aquest deure líric
d'expressió del vent, que arriba net.
Les arrels cruixen sordes, i les branques
exulten de dolor, per proclamar
que és greu que bufi l'esperit. El vent,
quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.

 

A L'INREVÉS

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

 

 


diumenge, 21 de març del 2021

Dia Mundial de la Poesia 2021

 

Aquest  21 de març de 2021, un any més s'ha commemorat el Dia Mundial de la Poesia.
Des de la Institució de les Lletres Catalanes conviden cada any a un poeta a escriure un poema que siguin els versos de l'edició corresponent.Aquest any no s'ha convidat a ningú ja que s'han recuperat els versos d'una de les poetes catalanes del S.XX, Felícia Fuster que enguany es commemora el seu centenari. 

 




dijous, 1 d’octubre del 2020

1 poema per recordar el centenari de Mario Benedetti

 


 


El passat 14 de setembre va fer cent anys del naixement del gran poeta uruguaià Mario Benedetti, un dels grans noms de les lletres llatinoamericanes. 

Llegir notícia aquí

Autoepitafio

Algunos dicen que morí de pena
de veras no me acuerdo / sé que había
una nube blanquísima en el cielo
y un ave errante que dejaba huellas
y me parece que eran de alegría
otros sostienen que morí de gozo
yo tampoco me acuerdo / sé que había
un jilguero encantado con su canto
y un sauce que evaluaba con la lluvia
su cotejo de lágrimas prolijas
sí recuerdo que había conocidos
gente expansiva ufana como pocas
hablaban del mercado de valores
de arte culinaria / de informática
de fútbol / de tabernas / de amnistías
de pronto llegó un soplo de silencio
todo quedó en un coro de callados
se miraron perplejos porque en medio
de aquella vanagloria de la nada
una muchacha pronunció mi nombre.


Mario Benedetti, (Paso de los Toros, 14 de setembre de 1920 - Montevideo, 17 de maig de 2009) va ser un poeta, assagista i escriptor uruguaià pertanyent a la Generació del 45, i una de les personalitats més destacades de la literatura en llengua castellana de l'última meitat del segle xx. La seva prolífica producció literària va incloure més de 80 llibres, molts dels quals van ser traduïts a 20 idiomes. Font: Viquipèdia

dimarts, 3 de març del 2020

Dia Mundial de la Poesia 2020


El proper 21 de març de 2020, un any més serà el Dia Mundial de la Poesia.
Des de la Institució de les Lletres Catalanes conviden cada any a un poeta a escriure un poema que siguin els versos de l'edició corresponent.Aquest any no s'ha convidat a ningú ja que s'han recuperat els versos d'un dels grans poetes catalans del S.XX.
Enguany en motiu dels 50 anys de la mort del poeta Josep Carner i sent enguany l'any Carner n'és l'autor dels versos que a continuació compartim...

divendres, 20 de desembre del 2019

Poema visual per acomiadar l'Any Brossa 2019

Acomiadarem aquest 2019, any dedicat al poeta Joan Brossa en motiu del 100 anys del naixement.
Diversos acte i activitats s'han realitzat durant el transcurs d'aquest any i fins el 02.02.2020 es pot visitar l'exposició "Joan Brossa, poeta de la Revolta"al Born Centre Cultura i Memòria de Barcelona. 

Des de Pessics d'ànima i poetes del món, l'acomiadem amb aquest poema visual. 
(extret del web museo Reina Sofia)
 

dilluns, 25 de febrer del 2019

Dia Mundial de la Poesia 2019


El proper 21 de març de 2019, un any més serà el Dia Mundial de la Poesia.
Des de la Institució de les Lletres Catalanes conviden cada any a un poeta a escriure un poema que siguin els versos de l'edició corresponent.
Enguany la poeta Rosa Fabregat n'és l'autora dels versos que a continuació compartim...




dimarts, 15 de gener del 2019

diumenge, 14 d’octubre del 2018

1 poema en motiu de l'Any Llompart 2018


En un any 2018 ple de commemoracions i efemèrides culturals i literàries (Pedrolo, Capmany, Fabra, Fages de Climent, Montserrat Abelló, Panikkar) curiosament l'Any Llompart està passat un pèl desapercebut.

Que commemora l'Any Llompart? Qui era Josep Maria Llompart?
Ens fem ressò de la Declaració que trobem en el propi web de l'efemèride:
"És voluntat del Govern de les Illes Balears commemorar la figura de Josep Maria Llompart, com a reconeixement a la persona i en gratitud a la seva trajectòria.

El 28 de gener de 2018 es compleixen 25 anys de la mort de l’escriptor, poeta i activista cultural Josep Maria Llompart de la Peña (1925-1993), un personatge imprescindible que, parafrasejant Salvador Espriu, va viure per salvar-nos els mots.
Josep Maria Llompart fou un home implicat en l’esdevenidor del seu país, amb una trajectòria cívica i personal que va contribuir a la recuperació de les llibertats i els drets nacionals i culturals del poble de les Illes Balears.
Llompart va ser membre d’una generació literària que es va comprometre intensament en la tasca de recuperar la tradició cultural. Com a editor i com a crític, va ser el mentor de diferents generacions d’escriptors al conjunt de les Illes Balears. Com a historiador de la literatura, va ser un dels primers a estudiar sistemàticament la creació literària insular. També va ensenyar literatura catalana a la universitat i va exercir una tasca de divulgador de la literatura a la ràdio, a la premsa i a diferents publicacions. Igualment, va destacar com a traductor del galaicoportuguès al català i com a articulista i assagista.
En definitiva, Llompart va ser un activista cultural de primer ordre, sense deixar el vessant polític de la reivindicació. Durant la dictadura franquista va col·laborar en l’oposició al règim i va participar en els primers intents de crear organitzacions polítiques nacionalistes. El seu compromís cívic va continuar a l’època de la Transició, sempre a favor de la llibertat, de la democràcia i dels drets nacionals, com demostra la seva implicació en el Congrés de Cultura Catalana, el seu suport al Projecte d’estatut d’autonomia de Cura o la seva defensa ferma del nom de la llengua catalana.
Llompart va ser elegit per ocupar tot un seguit de càrrecs, entre els quals es poden destacar la presidència de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Obra Cultural Balear i la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans. També fou nomenat membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans."


 Des d'aquest blog en volem reivindicar la seva obra poètica i per això en compartim un poema:


Per foscos recambrons de la memòria
transit amb peu de gat, a la mirada
grimpen ahirs de cendra esgarriada
i pels racons miola manta història.

Repta l'ombra al trespol, premonitòria
d'irremeiable nit desarborada,
calendari esfullat autumna en cada
branca de pena sense gens de glòria.

I he estat, i encara sóc, però no resta
més foc de mi que andrònima retuda,
el buit a dins les mans, remos de festa

passada, soterrada, esmaperduda
per corriols absents. A la requesta
respon, rosa glaçada, lluna muda.

(De Mandràgola, 1980) 

Josep Maria Llompart (1925 - 1993) 

dimecres, 11 de juliol del 2018

1 reflexió d'E.E.Cummings

                                                 Caspar David Friedrich. Wanderer above the Sea of Fog, 1818
                                  [el següent text està extret d'un article de Cultura inquieta: E.E.Cummings y la importancia de ser valiente


Ser nadie más que tú mismo —en un mundo que se esfuerza día y noche en convertirte en alguien más— implica luchar la batalla más dura que alguien puede luchar; y nunca dejar de pelear.

Un poeta es alguien que siente, y que expresa esos sentimientos con palabras.
Esto puede parecer sencillo pero no lo es.
Mucha gente piensa o cree o sabe que siente —pero eso es pensar, creer, o saber; no sentir. Y la poesía es sentimiento.
Casi cualquier persona puede aprender a pensar, a creer o a saber, pero no existe un ser humano al que se pueda enseñar a sentir. ¿Por qué?
Porque cuando piensas, crees o sabes algo, te conviertes en muchas otras personas, pero en el momento en el que sientes, no eres nadie-más-que-tú-mismo.

E.E.Cummings-  Edward Estlin Cummings (14 d'octubre de 1894 – 3 de setembre de 1962)

dimarts, 22 de maig del 2018

1 poema en motiu del Centenari de la Montserrat Abelló

SOVINT DIEM

Sovint diem
... això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.

Però hi ha ulls que no coneixem
que escriuen l'horitzó,
llavis que xiuxiuegen.

Orelles que perceben,
que amatents escolten

allà al fons de la nit.

Aquesta és la força que busquem,
l'amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.

Montserrat Abelló, Dins de l'esfera del temps