Aquest 2022 aquest humil blog Pessics d'ànima i poetes del món [2012-2022] compleix 10 anys i sovint he recorregut al magnífic pou d'efemèrides que serveixen com una excusa oficial o no per rememorar un autor o uns fets memorables.
Què commemorem el 2022? (el gran resum que ens presenta cada any a través de Vilaweb en Joan Josep Isern)
Això de les efemèrides i commemoracions sempre és un fenòmen estrany ja que la decisió de commemorar els centenari del naixement de Gabriel Ferrater ha generat mostres de satisfacció (veure article a Reus digital) pels qui fa temps que divulguen la seva obra i també imcomprensió i indignació per la no commemoració i oblit del poeta i artista Guillem Viladot (veure article a Núvol)
I qui fou Gabriel Ferrater? Segons ens recorda la Viquipèdia:
Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català. Va ser el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra i el que més influí en la joventut i els poetes posteriors. El seu caràcter independent i racionalista i la seva erudició començaren en la biblioteca de casa seva, ja que no va anar a escola fins als deu anys. El seu llibre més important és Les dones i els dies (1968).
Per tant aquest 2022 farà cent anys del seu naixement i 50 de la seva mort, motiu pel qual es programa aquest any Ferrater.
- A TRAVÉS DELS TEMPERAMENTS
- Uns pins massa sensibles es revinclen
- deixant sentir com se saben patètics
- mentre compleixen aquest deure líric
- d'expressió del vent, que arriba net.
- Les arrels cruixen sordes, i les branques
- exulten de dolor, per proclamar
- que és greu que bufi l'esperit. El vent,
- quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.
- A L'INREVÉS
- Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
- frenètica d'agost, els peus d'un noi
- caragolats al fil del trampolí,
- l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
- dels lilàs a l'abril, la paciència
- de l'aranya que escriu la seva fam,
- el cos amb quatre cames i dos caps
- en un solar gris de crepuscle, el peix
- llisquent com un arquet de violí,
- el blau i l'or de les nenes en bici,
- la set dramàtica del gos, el tall
- dels fars de camió en la matinada
- pútrida del mercat, els braços fins.
- Diré el que em fuig. No diré res de mi.